La Vanguardia (Català-1ª edició)
Volem acollir, però com ho fem?
Com ja va passar amb la pandèmia, la guerra i les seves conseqüències humanitàries i econòmiques requereixen una col·laboració generosa entre administracions que, malgrat estar desbordades, sembla difícil d’aconseguir.
Molts alcaldes estan preocupats. La solidaritat dels ciutadans davant el drama d’Ucraïna ha desbordat les administracions i els ajuntaments són el primer esglaó. Dilluns, Pere Aragonès i Ada Colau van coincidir en l’anunci de les obres del tramvia i, aprofitant la circumstància, Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues, es va acostar al president i li va preguntar qui coordinaria l’ajuda per part de la Generalitat, ja que ningú no havia pres la iniciativa. Aragonès li va respondre taxativament que l’encarregada era Tània Verge, consellera de Feminismes (ERC). Aquell dia, el ministre de Migracions, José Luis Escrivá, anunciava en una entrevista que hi haurà tres centres d’acollida: Madrid, Alacant i Barcelona. A l’Ajuntament d’aquesta ciutat ningú no en sabia res.
En dues setmanes el panorama ha canviat completament. Anàvem a deixar enrere les mascaretes i gaudir de la recuperació i la guerra ho ha truncat tot. I a la política li costa de canviar el pas. Diumenge passat, Escrivá va telefonar al president Aragonès per anunciar-li la necessitat que un dels tres centres de recepció de refugiats s’obrís a Barcelona. El ministeri no disposa d’instal·lacions adequades en aquesta ciutat, així que havia de ser la Generalitat o l’Ajuntament els que facilitessin un espai on els funcionaris proporcionin als nouvinguts permisos de residència i de treball, així com la possibilitat d’allotjar-se uns dies si és precís. Aragonès va mostrar la seva disposició, però van passar tres dies i ningú no acabava de concretar res. El ministre va insistir dimecres a la nit a Colau. Finalment, la Fira de Barcelona ofereix un pavelló i s’estan buscant hotels propers.
Escrivá ha mantingut contacte amb consellers autonòmics aquesta setmana. Catalunya reclama una relació bilateral i amb dues conselleres alhora, ja que no només les competències estan dividides, sinó que els seus titulars pertanyen a partits diferents: ERC i Junts. Tània Verge és consellera de Feminismes, però en aquest departament es va incloure una direcció general de Migracions, Refugi i Antiracisme. Violant Cervera, de Junts, és consellera de Drets Socials i té al seu càrrec des de l’habitatge públic fins a la renda garantida o els serveis socials. Aquesta partició prové de les negociacions per repartir-se el Govern entre els dos partits. Però és evident que Feminismes no disposa d’una estructura administrativa per afrontar aquesta situació. Aragonès, finalment, crearà una comissió en què hi haurà mig executiu, des d’Economia a Educació, entre d’altres.
El Govern central no sap quants refugiats arribaran. Calcula desenes de milers. Pedro Sánchez reuneix avui la conferència de presidents autonòmics a La Palma. És probable que sorgeixi una demanda unànime d’un fons extraordinari, però el Govern espera que la Comissió Europea aprovi alguna ajuda.
La Generalitat ja ha reclamat recursos. La resposta ha estat recordar que Catalunya té competències en l’acollida i atenció social de tots els ciutadans, incloent-hi migrants o refugiats. De fet, Ceuta, amb 80.000 habitants, va assumir els costos del miler de marroquins que van travessar la frontera el 2021. A posteriori va rebre 14 milions, gràcies en bona part a l’aportació europea.
Aragonès estarà avui a La Palma després de moltes reticències a fer-se aquesta foto amb Sánchez i el Rei. És cert que per al president del Govern central la presència d’Aragonès i del lehendaka
L’acollida depèn d’una conselleria, la de Feminismes, sense prou estructura per afrontar-la
ri reforça el seu missatge de normalització institucional a Catalunya i de cogovernança. Després que Sánchez accedís a l’exigència d’ERC d’acudir a la taula de diàleg a Barcelona, esperava un gest d’Aragonès que aquest no pensava concedir. Però l’opinió pública exigeix una resposta a la crisi ucraïnesa, com abans a la covid. Ni tan sols Junts no ho ha criticat.
A Catalunya alguns abominen el pragmatisme assimilant-lo a la claudicació dels ideals, però la successió de calamitats no admet vel·leïtats. Tampoc que la cogovernança sigui simple màrqueting polític. Cal prendre-se-la seriosament per no perdre temps i recursos. Des de Brussel·les fins a l’últim ajuntament que rebi aquests dies un ucraïnès que fuig de la guerra.