La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’avís de la dreta italiana
Germans d’Itàlia i la Lliga condemnen a la irrellevància el partit de Berlusconi
Quan es va anunciar l’entrada de Vox al Govern de Castella i Lleó amb el PP, el president del Partit Popular Europeu (PPE), Donald Tusk, va lamentar la “capitulació” i va declarar que esperava que no es convertís en una “tendència” a Espanya, mentre que el president del Senat Ander Gil i el diputat republicà Gabriel Rufián van afirmar que Castella i Lleó seria la primera regió europea on governa l’extrema dreta. Tot i això, a Itàlia fa ja molt de temps que la presència de la ultradreta als governs, tant nacionals com regionals i locals, forma part de la normalitat del país.
A Itàlia, laboratori de la política europea, Silvio Berlusconi va irrompre en l’escena el 1994 i quan va entrar al govern ho va fer amb el suport de la llavors Lliga Nord i d’Aliança Nacional, el partit hereu del feixista Moviment Social Italià, que ha acabat derivant en l’actual Germans d’Itàlia. Avui dia la coalició de dretes formada per l’aliança entre Forza Italia, el partit de Berlusconi; la Lliga, de Matteo Salvini, i Germans d’Itàlia, de Giorgia Meloni, governa catorze de les vint regions italianes. Entre elles, les locomotores econòmiques del país, com ara la Llombardia, el Vèneto o el Piemont. Es presenten a les eleccions amb una llista única de facto. I és més: la Lliga, un partit aliat de Vladímir Putin, o que ha basat el seu creixement electoral en polítiques contra la immigració, és una de les sis formacions que componen l’Executiu de l’ex president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, amb tres ministeris, Desenvolupament Econòmic, Turisme i Discapacitats.
L’exemple italià no porta bones notícies a la família de la dreta tradicional europea. Mentre eren necessaris per assegurar la majoria parlamentària, eren un actiu útil per a Berlusconi, pioner del populisme. Però, arrossegat pels escàndols polítics i judi
La coalició amb formacions ultradretanes governa la majoria de les regions italianes
cials, i negant-se a nomenar un successor, Il Cavaliere ha acabat sent devorat electoralment per la ultradreta.
A les últimes eleccions nacionals italianes la Lliga, guiada pel jove Matteo Salvini, va superar Forza Italia, i es col·locava en un 17% dels vots. El partit de Berlusconi es va frenar en un 14%, amb el que va haver de cedir el lideratge de la coalició al lliguista. Durant aquests últims anys, la sagnia s’ha fet més evident. Un any després de les generals, la Lliga va doblar els seus resultats i va obtenir un 34% de les paperetes a les eleccions europees. Però, després d’una sèrie d’errors del seu líder, ara ha tornat a caure a les enquestes fins a un 17% d’intenció de vot. Giorgia Meloni, que beu del postfeixisme i aconsegueix seduir el votant conservador més clàssic, ha estat la principal beneficiada i avui el seu partit és el segon a les enquestes per darrere dels socialdemòcrates, tres punts per sobre de Salvini. Meloni, ministra de Berlusconi, està de moda amb la seva exaltació a la pàtria, la defensa de la família tradicional o contra la immigració. És l’aliada natural de Vox a Espanya i presideix el partit dels Conservadors i Reformistes Europeus. També és l’única que s’oposa a Draghi.
Si hi hagués eleccions generals avui a Itàlia, els tres partits de dretes guanyarien amb un 46% dels vots. Però la dreta liberal de Berlusconi quedaria tercera, amb tot just un 8,5%. L’avís és clar: l’empenta de les noves generacions ultradretanes han condemnat Forza Italia a la irrellevància. ●