La Vanguardia (Català-1ª edició)
El gir estratègic d’Òmnium
L’entitat catalanista inclou als seus estatuts la lluita política i crea una escola de desobediència civil
L’associació Òmnium Cultural té l’objectiu “de fomentar, desenvolupar i defensar la llengua i la cultura catalanes, treballant també per millorar la cohesió social i per impulsar i defensar la recuperació de la identitat de la nació catalana”.
Des de fa poc, a aquells objectius fundacionals –que daten de 1961– se n’afegeixen d’altres, que defineixen amb més precisió i realisme el que ha estat Òmnium en els anys del procés. Perquè l’entitat estableix als seus nous estatuts objectius estrictament polítics com “l’organització d’actuacions encaminades a garantir l’exercici dels drets fonamentals de la ciutadania, així com per protegir-la de les vulneracions d’aquests drets que es puguin produir”.
També actuarà “davant les institucions, organismes i entitats públiques o privades, incloent-hi els jutjats i tribunals, en exercici de l’acció popular penal i contenciós administrativa”.
També ha introduït en els seus objectius la recerca de la cohesió social.
L’aprovació va ser el gener del 2021 i va passar desapercebuda. En l’assemblea en què es va aprovar el canvi d’estatuts van votar 5.521 socis, i l’esmena per fer d’Òmnium una entitat plenament política va ser la més contestada: va rebre el vot en blanc o contrari de 261 dels votants; la resta de les esmenes va rebre, a tot estirar, 128 vots no favorables.
Fonts d’Òmnium defensen que el canvi respon a la lògica dels últims anys: per poder personar-se judicialment com a acusació popular en casos de “repressió de l’estat”, l’entitat necessitava incloure aquest aspecte als seus estatuts.
Paral·lelament a aquest canvi estratègic, Òmnium acaba de posar en marxa l’Escola de Formació Guillem Agulló, que es defineix com un espai d’estudi teòric i pràctic en eines “per a l’enfortiment democràtic per a la defensa i l’exercici dels drets civils i polítics”, contra “l’amenaça del discurs d’odi i del creixement de l’extrema dreta i el feixisme” i per “generalitzar les eines de la lluita no-violenta i de l’exercici de la desobediència civil”.
L’escola –que pren el nom del jove independentista d’esquerres assassinat el 1993 per militants d’extrema dreta a Montanejos, a Castelló- té quatre àmbits: investigació, formació i instrucció, transferència del coneixement i Espai Jove. En el primer d’aquests s’han creat grups de treball sobre la història, la teoria i la pràctica de la desobediència civil i la lluita no-violenta o sobre la seguretat antirepressiva.
Entre els docents o assessors de la Guillem Agulló hi ha nombrosos politòlegs i sociòlegs com Luca Gervasioni, fundador de l’Institut Internacional per a la No-violència Activa; Ramin Jahanbegloo, de la Universitat de Toronto; o Mario Zubiaga, de la Universitat del País Basc.
L’escola va ser presentada al novembre per l’encara president Jordi Cuixart, que va celebrar l’ampli suport de tota classe d’organitzacions de lluita de base que en van avalar la creació. “Respon a una necessitat”, va dir. “Per tornar-ho a fer, hem de ferho junts”, va afegir, parafrasejant el seu propi al·legat final al judici per l’1-O al Tribunal Suprem, on va acabar anunciant el seu cèlebre “ho tornarem a fer”.
Cuixart va subratllar que la força popular és la que va obligar el rei Felip VI “a aixecar-se el 3 d’octubre i fer aquell discurs: ell tenia més clar que nosaltres mateixos el poder que tenim”, va arengar. El motiu de la creació de l’escola, va dir, és “enfortir-nos per desobeir lleis que considerem injustes”. “Com va dir Thoreau, el que és just davant lleis injustes és incomplir-les”.
L’escola i els canvis estatutaris són el llegat que deixa Jordi Cuixart; el 26 de febrer va prendre possessió com a president de l’entitat el filòsof Xavier Antich, proposat com a successor pel president sortint en un procés la celeritat del qual ha estat qüestionada internament, tot i que va ser aprovat de la manera que
El canvi de subjecte polític va ser el punt que menys vots a favor va rebre dels socis
marquen els estatuts, després del veredicte dels socis. Van votar 21.758, un 12% del cens.
Òmnium va tancar el 2021 amb 190.056 afiliats, cosa que la converteix en una de les entitats amb més carnets d’Europa, si no la que més.
Cuixart ha deixat la presidència per centrar-se en els seus negocis privats, que l’estan portant contínuament a Suïssa, on obrirà un centre d’innovació. L’empresa es dedica a l’empaquetament de tota classe de productes, i acaba d’adquirir una nau a Polinyà (Vallès Occidental) que triplica l’espai del que disposava fins ara a Sentmenat. ●