La Vanguardia (Català-1ª edició)
La militància d’ERC exigeix calendari i transparència a la taula de diàleg
Aragonès reclama tocar de peus a terra i abandonar les “proclames buides”
Davant una taula de diàleg que per a l’independentisme transcorre sense pena ni glòria i no progressa, la militància d’ERC clava els esperons a la direcció del partit no perquè fixi una data límit, però sí perquè hi hagi un calendari i transparència sobre tot el que es tracta. Les bases republicanes assumeixen que la via negociada és l’eina més adient per resoldre el conflicte polític i provar d’avançar cap a la independència, però no està disposada a desconèixer-ne la metodologia i el que es cou en aquell espai per poder fiscalitzar si hi ha avenços.
El que demana la militància, però, és força complicat, perquè encerclar en vermell al calendari les dates de les reunions no depèn únicament del Govern, sinó també de la Moncloa. L’Executiu espanyol no té cap pressa ni sembla tenir interès en la taula de diàleg i posterga les trobades una vegada i una altra. Ja ho va fer amb la del setembre de l’any passat, i la segona cita amb Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat va pel mateix camí, ja que ara per ara no té data assignada, després de sis mesos del darrer vis-a-vis, a Barcelona. En tot cas, sembla que és el Govern de Pedro Sánchez qui marca els tempos.
“Cal també establir una metodologia clara, un calendari acordat de reunions que es pugui complir, així com també el retorn pertinent a la ciutadania, i específicament a la militància, dels acords fruit de la negociació”, diu l’esmena incorporada a la ponència política que marcarà l’estratègia d’Esquerra els pròxims quatre anys i que ahir es va dur a la conferència nacional del partit que es va celebrar al recinte La Farga de l’Hospitalet de Llobregat.
Amb tot, la introducció d’esmenes com aquest no és un sotrac per a la línia que ja va marcar Oriol Junqueras des del 2019, que prepondera la via negociada. De fet, ahir es va arribar a la trobada de l’Hospitalet amb 400 esmenes acceptades de les 512 que van presentar les bases del partit. I l’única esmena a la totalitat, la que va defensar el col·lectiu Primer d’Octubre va ser rebutjada per un 95% dels assistents a La Farga.
Així doncs, la formació que presideix Junqueras continua entossudida en la negociació, per molt que avui dia sigui criticada per bona part de la resta de l’independentisme. ERC la vol tant sí com no, i fins i tot, en cas de fracassar la taula, planteja “desobediència política i social” i “desbordaments democràtics” que facin, en algun cas, que el Govern central torni a asseure’s pressionada.
I si continua sense rutllar, els militants aposten per tirar pel dret: “No descartem cap altra via democràtica i pacífica per la consecució dels nostres legítims objectius”. Expressió rescatada de l’anterior ponència i que es podria entendre com una velada referència a la unilateralitat.
L’exemple més clar que va posar ahir ERC com a mecanisme de pressió és l’1-O. La secretària general de la formació, Marta Rovira, en la seva intervenció telemàtica des de Ginebra, va recordar constantment el referèndum del 2017. Ho va fer per mostrar l’empoderament de l’independentisme, però va evitar parlar de “mandat de l’1-O” com ho continuen fent, per exemple, certs sectors de Junts per Catalunya.
Per a Rovira, davant la paralització de la taula de diàleg, és necessari “tenir força política per fer asseure’s el Govern espanyol”, i la referència d’aquest enfortiment és l’1-O, “el més gran exercici de desobediència civil a Europa”.
Rovira avisa que asseure’s a negociar amb el Govern espanyol no implica “renunciar a res”
També té una cosa clara, la número dos d’ERC: que “negociar i parlar no vol dir renunciar a res”. Missatge directe a Junts i la CUP, com també a l’ANC que va complementar amb la petició d’abandonar “debats estèrils i tàctiques partidistes”. Rovira va situar la negociació com a pas imprescindible per a la independència.
Aragonès també va posar el dit a la nafra en aquest sentit. Durant el seu discurs, el coordinador nacional d’ERC va exigir tocar de peus a terra i va avisar que Catalunya no avançarà “per art de màgia” i amb “proclames buides, consignes, pancartes o frases enginyoses, sinó partint del “principi de realitat”. Una afirmació que va llançar just abans de dir: “Som els que cridem poc però que fem que les coses passin”. “Avancem quan tenim la capacitat de sumar, de cohesionar-nos i ampliar suports des de la pluralitat i la diversitat”, va afegir.
Tanmateix, el president de la Generalitat va semblar també que feia el tret de sortida d’ERC a la precampanya de les eleccions municipals del maig del 2023. Va erigir Ernest Maragall com alcaldable a Barcelona i va reclamar “replicar” en els pròxims comicis locals del 2023 “la gran victòria d’ERC” a les autonòmiques de l’any passat. ●