El ridícul de l’ambaixador rus

King Vidor, després de l’èxit de Ninotchka, va dirigir el 1940 la pel·lícula Camarada X, que era un producte clarament anticomunista. En una de les escenes, els corresponsals estrangers són convocats d’urgència al Kremlin. Un dels periodistes diu: “No els sembla sorprenent convocar la premsa així, d’improvís? Ha d’haver succeït alguna cosa important”. I un altre corresponsal li replica: “Potser el Govern ha decidit que els reporters estrangers vagin amb els ulls embenats, guiats per gossos pigalls, a condició que no resplendeixi la veritat”.

La veritat és cada vegada més cara i és més complexa, no només perquè les xarxes socials són sovint utilitzades per desviar la mirada correcta, sinó també perquè els relats del poder, amb el seu exèrcit de spin doctors, resulten cada vegada més creïbles, la qual cosa no equival que siguin certs. The New York Times va fer el millor anunci que s’ha fet mai en aquest ofici quan, davant els atacs i les desqualificacions de Trump, va utilitzar la nit dels Oscars del 2017 per llançar a l’audiència un spot de 30 segons on proclamava: “La veritat és difícil. Difícil de trobar. Difícil de conèixer. La veritat és més important que mai”.

I davant una guerra, la propaganda fa un pols diàriament als fets irrefutables, fent bona la frase del senador dels Estats Units Hiram Johnson, quan el 1917 va afirmar que la veritat és la primera víctima de la guerra. Però tot i això, guanya batalles i ridiculitza els falsaris. Dimecres es va difondre la imatge d’una d’embarassada de nou mesos, amb sang al rostre, fugint amb una bossa del bombardeig rus a l’hospital de Mariúpol. L’ambaixada de Rússia al Regne Unit es va afanyar a dir públicament que tot era un muntatge amb una blogaire de productes de bellesa. L’endemà, Mariana Vixeguirskaia va donar a llum una nena anomenada Veronika, i la seva imatge abraçant la petita ha fet la volta al món. El ridícul de l’ambaixador rus ha resultat planetari, per més que pot ser condecorat per la seva lleialtat. Sempre podrà argüir, com el comissari Vassilie a la pel·lícula de Vidor, que “no ens ha sortit bé, però almenys ho hem intentat”. ●

El diplomàtic va dir que l’embarassada de Mariúpol era un muntatge, poc abans de donar a llum