Barcelona, ciutat insegura

Barcelona, malgrat la pandèmia, les seqüeles de la qual encara es veuen als carrers, amb botigues desaparegudes, locals tancats, hotels que encara no han obert, brutícia, pintades i aspecte de presó –aquestes horribles reixes dissuasives a molts carrers–, continua sent una ciutat bella.

A vegades hi ha “una alegría deshilvanada en el aire”, com va escriure Laforet a Nada, que ens compensa de l’abandó en què subsisteix. Barcelona és, a més, la nostra ciutat, la de milions de catalans per naixement o adopció, i això ens porta a estimar-la amb els seus defectes. Alguns, la majoria, no imputables a la seva situació, entre el mar, al qual les Olimpíades la van obrir, i la serra de Collserola, ni al traçat que, gràcies al gran Ildefons Cerdà, ofereix quadrícules amb carrers força amples.

Els defectes de Barcelona tenen a veure principalment amb qui ens governen a l’Ajuntament, a l’autonomia i també a Espanya. El rebuig del cotxe de l’alcaldessa i els seus regidors suposa, em consta, una benintencionada lluita ecològica. Benvinguda sigui. Això ha propiciat les bicicletes i els patinets. Res a objectar. Però heus aquí que molts dels seus conductors se salten impunement els semàfors, pedalegen amb tranquil·litat per les voreres i fins i tot t’insulten si els obstaculitzes la seva pressa o t’amenacen d’atropellar-te si els increpes.

El rebuig del cotxe no ha estat compensat, pel que fa a la gent gran, que no pot emprar ni la bicicleta ni el patinet, amb un transport públic millor i més eficient. Un transport públic en el qual els pispes han trobat terreny propici per als seus furts. A servidora de vostès, que s’ha passejat sola per llocs considerats peri

Evitar robatoris i furts seria possible si mossos i policies comptessin amb més efectius

llosos en extrem –el mexicà DF, Caracas o Bogotà, sense ser agredida ni robada–, aquí, en la seva estimada Barcelona, l’han assaltat, robat o furtat sis vegades i no coneix a ningú del seu entorn a qui no li hagi passat el mateix, encara que, tal vegada, en menor mesura.

Les lleis espanyoles vigents a Catalunya, tan laxes i amables amb els pispes, lladregots, carteristes i altres variants, impedeixen que aquests siguin castigats; en conseqüència, tampoc els Mossos ni la Policia es prenen la molèstia de detenir-los. Per a què si els deixaran anar immediatament ja que les lleis estan de part seva?

Amb motiu del Mobile World Congress, que, pel que sembla, ha dinamitzat una mica la decaiguda economia de la capital i ens ha injectat un cert optimisme, van arribar a Barcelona lladres professionals d’altres llocs per concentrar-se en catalans i forans. Segons els mossos que em van atendre quan vaig anar a posar la denúncia pel furt de la meva bossa, eren moltes les que portaven tramitades pel mateix motiu. Em consta que durant aquests dies la vigilància es va intensificar prop dels llocs on se celebrava el congrés de manera que els carteristes van decidir treballar en altres indrets.

Les laxes condicions imposades per la justícia a delinqüents i okupes propiciaran, malauradament, el vot de molts ciutadans cap a partits d’extrema dreta, ja que la seva intenció de canviar les lleis en aquest sentit és clara. Si l’esquerra vol evitar-ho i atès que les lleis sobre tots dos assumptes no es modificaran, hauria de posar mitjans per enfortir la vigilància.

Evitar robatoris i furts seria possible si el desplegament de mossos i policies fos més gran, si comptessin, com demanen ells, amb més efectius. No fer-ne cas és oblidar que la inseguretat de Barcelona és un pèssim reclam turístic. ●