Entre olives i cacauets

Cada cap de setmana, quan surto a comprar el pa al gentrificat Sant Antoni, tinc la sensació que el món sencer ha vingut al meu barri, joiós, a fer el vermut. Al principi, vaig creure que es tractava d’alguna festa veïnal, però anaven passant les setmanes i em vaig adonar de la permanència del ritual. Com no llançar-me, doncs, a devorar un llibre que es titula Metafísica del aperitivo (Periférica), del francès Stéphan LévyKuentz?

El narrador –sospitem que el mateix autor– apaga el telèfon mòbil (“la llibertat és la possibilitat d’aïllar-se”, va dir Pessoa) i se submergeix en un alegre monòleg interior, lliurat a aquest antic ritual romà (quan els amfitrions oferien als seus convidats vi amb mel).

Encara que Lévy-Kuentz, clar, aperitiva a París, on es troba captaires que reciten Artaud, la seva experiència es pot perfectament traslladar a la nostra. Abstret amb la seva llibreta, espia al seu propi interior i l’exterior, escolta els diàlegs de la taula del costat amb la mateixa atenció que si es trobés en una estrena teatral, es fixa en els cambrers i en els vianants, convoca els grans escriptors i artistes que l’han influït i fins i tot s’imagina xerrant amb ells a la mateixa terrassa de Montparnasse on van fer de les seves. El fantasma de Francis Scott Fitzgerald li confessa que, allà assegut, “un dia em vaig adonar que fins i tot l’amor que sentia pels meus pròxims s’havia convertit en un mer intent d’estimar”. Ell pensa, en canvi, que l’autor d’El gran Gatsby representa uns bons temps, ja que creu que avui la seducció ha estat substituïda per la persuasió (i cita Erasme: “Com menys talent, més orgull, vanitat i arrogància”).

L’aperitiu era “l’oració de la tarda” per a Paul Morand. En la benèfica visió de LévyKuentz, és una digressió alliberadora, un instant de gràcia i efímera comunió amb el món que ens envolta. D’aquí ve allò de metafísica: produeix una suspensió temporal, un moment d’eternitat que ens faculta per a la llibertat, la contemplació i la descripció de la bellesa.

Penseu en tot això avui, quan demaneu les vostres olives. ●