La Vanguardia (Català-1ª edició)
El llegat del tirà
He rellegit aquesta setmana John le Carré. El gran escriptor anglès que va novel·lar les batalles dels espies durant la guerra freda. Ningú com ell, que va ser espia al servei de l’MI5 i l’MI6 en aquell període, ha sabut explicar com la informació en temps de guerra és poder i com un petit detall, com la psicologia de l’enemic, pot fer guanyar o perdre una batalla. He atacat de nou El talp, El honorable colegial i La gent de Smiley, anomenada la trilogia de Karla, l’enfrontament personal entre l’agent britànic i el cap dels espies russos.
Rellegir Le Carré és una vacuna contra els idealismes infantils. La frontera entre bons i dolents es dilueix. Les misèries morals dels dirigents britànics, els polítics i els d’intel·ligència provoquen la mort dels propis agents o permeten corrupcions i personalismes intolerables. Per descomptat també a les files enemigues. Karla és presentat com un home cruel i despietat. Un
És possible satisfer o apaivagar el desig del retorn de la “gran Rússia”?
oportunista que no dubta a reclutar espies alemanys al costat nacional durant la guerra civil espanyola, o el número dos del servei secret britànic. Baixet, fumador compulsiu, no dubta a utilitzar qualsevol mètode al servei d’un país i un règim al qual serveix de manera fanàtica. Però no és invulnerable i, sense revelar el final de la trama, els seus sentiments es converteixen en el seu taló d’Aquil·les.
La història no es repeteix, tot i que sovint rima, deia Mark Twain. La Unió Soviètica no existeix, però sí que continua existint Rússia, un país que arrossega alguns mals des d’aquella guerra tan congelada i, en alguns casos, des dels tsars. Vladímir Putin ho sap molt bé. Un home baixet, també exespia, un oportunista que es va saber moure àgilment durant la convulsa presidència de Boris Ieltsin, quan molts russos contemplaven horroritzats com l’imperi soviètic es desfeia en mil repúbliques.
Putin acaba de complir 70 anys, quan molts dirigents acostumen a estar retirats, escrivint les seves memòries i pensant en el seu llegat. Un home aïllat, però amb un gran suport intern que el ferri control de la informació ha ajudat a consolidar, com també el seu desig del retorn de la “gran Rússia”. És possible satisfer o apaivagar un desig com aquest? ●