Tocar els nassos a l’ós

Vladímir Putin és un sàtrapa que viola els principis internacionals, els drets humans, a més de l’artífex de la guerra que dessagna Ucraïna. Sent tot això cert, val la pena ampliar el focus per entendre el que passa al cor d’Europa i, per tant, cal revisar la història recent d’un conflicte on hi ha un gran culpable, però molts col·laboradors necessaris.

El 1991, després de l’ensorrament de la Unió Soviètica, també va desaparèixer el Pacte de Varsòvia, l’acord militar del bloc comunista. En canvi, el seu alter ego occidental, l’Aliança Atlàntica (OTAN), no només es va mantenir, sinó que va aprofitar la feblesa de l’enemic per ampliar-se cap a la frontera oriental transgredint acords i promeses que garantien la continuïtat de l’espai exsoviètic. En ple auge unipolar dels Estats Units, George W. Bush va desafiar el Kremlin quan va convidar Geòrgia i Ucraïna a formar part de l’OTAN, i Barack Obama va reblar l’homenada qualificant Rússia de poder regional.

Després de la guerra freda i amb els russos agenollats i en ple col·lapse, Occident tampoc no els va oferir un projecte d’integració econòmica i política a Europa, a diferència del que va fer amb Alemanya i el Japó, les dues potències derrotades en la Segona Guerra Mundial, en què es van invertir desenes de milers de milions per facilitar la recuperació. De tot això deriva el malaltís revengisme que nia en la política de Putin, convençut que el retorn de la gran Rússia al concert mundial coincideix amb els peus de fang d’un adversari dividit, mesquí i poc fiable.

A més, el malestar rus no és una novetat. Per l’autòcrata Putin, la democràtica Unió Europea i l’OTAN són les principals amenaces de Rússia. Per això el 2008 amb la invasió de Geòrgia, la posterior annexió de Crimea i el suport a la dictadura de Bielorússia, va iniciar una ampliació del seu perímetre de seguretat.

Ucraïna és la penúltima pàgina d’un pla forjat en el ressentiment i en la humiliació i que només ell sap com continua. Res d’això no justifica el criminal atac contra Ucraïna per la seva ubicació geoestratègica. Però demostra que per tocar els nassos a l’ós cal un pal molt llarg. ●