La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un cop més addictes a la mala notícia
La guerra torna a enganxar els ciutadans, va passar amb la covid, a la informació negativa
Encara no ens havíem recuperat dels estralls de la pandèmia, amb una elevada factura encara per quantificar en salut mental (al marge de les vides cobrades), i s’obre un altre pou d’angoixa, por i ansietat per una guerra al cor d’Europa.
Tothom, o la majoria, una altra vegada connectats a l’actualitat. Consumint, sense filtres ni límit d’horari, l’última notícia que arriba d’Ucraïna. Talment com va passar durant els primers mesos de la pandèmia. Per què aquesta ànsia d’estar informat al minut? “Perquè creiem que a partir del coneixement podem controlar les nostres pors i incerteses”, respon Rafael Tabarés, catedràtic de Psiquiatria a la Universitat de València.
Aquesta conducta d’alerta té nom als manuals de psicologia. “D’això se’n diu biaix de confirmació”, il·lustra Francisco Santolaya, degà del Col·legi de Psicòlegs de la Comunitat Valenciana. I no és una mala estratègia. “Estar ben informat –afegeix Santolaya– és positiu (cal buscar mitjans seriosos i fiables, i fugir de falòrnies, sensacionalisme i propagada) per empatitzar amb les víctimes o seguir l’evolució d’un tema que inquieta i ens pot afectar”. Saber ajuda a preveure i a reaccionar a temps. Però, compte! “Cal calcular molt bé com, quan o quanta informació necessitem quan despleguem aquest biaix de confirmació”, alerta aquest psicòleg.
Si ens passem de frenada –va passar amb aquesta ànsia desmesurada d’informació amb la pandèmia i torna a repetir-se ara amb la guerra– es corre el risc que l’efecte buscat (controlar la por i l’angoixa) sigui el contrari. Si no hi ha mesura en el consum d’aquestes notícies sobre un tema que preocupa i no es marca un horari, amb desconnexions per mirar o gaudir d’altres coses, el risc de caure en l’addicció al consum d’aquesta informació negativa es dispara. Això té nom: doomscrolling ( doom vol dir mort o fatalitat en anglès i scrolling és l’acció de desplaçar-nos cap a baix a les pantalles)
Amb la pandèmia es van disparar, coincideixen els experts, els doomscrollers. I quan començaven a desenganxar-se, ha arribat la guerra d’Ucraïna. Tornem a començar. Rafael Tabarés no amaga la preocupació per l’efecte que pot tenir en la salut mental dels ciutadans “la concatenació de traumes col·lectius globals de tanta intensitat”. Ara s’ha ajuntat covid amb guerra, però aquest psiquiatre recalca que “ja fa una dècada que assistim a traumes col·lectius de molt impacte”. Crisis econòmiques, emergència climàtica, inacció política, grans desigualtats, desastres naturals... Tot això està passant una cara factura en l’estat d’ànim dels ciutadans, amb una sensació que tot s’està esfondrant. No s’alça el cap.
“L’acumulació de tants esdeveniments estressants augmenta la fragilitat emocional de les persones i debilita la nostra resistència”, comparteix Francisco Santolaya. El nou escenari obert per aquesta guerra “augmentarà els quadres d’ansietat”, augura. I no podia esclatar, amb una salut mental tan fràgil, en pitjor moment. “Les persones que ho han passat malament amb la pandèmia corren un alt risc d’empitjorar, quan començaven a sortir del forat, i entre molts ciutadans –fins i tot estant a milers de quilòmetres del conflicte– torna a propagarse l’estrès, desànim, desesperança, angoixa, depressió...”.
I el doomscrolling augmenta el mal. Consells? Santolaya ho té clar. “Disminuir el consum i l’exposició permanent a les notícies negatives si detectem que ens entristeixen, ens posen nerviosos o ens angoixen. Llavors cal desconnectar”, afirma Tabarés. “És lògic l’increment de l’interès per estar informats, però no tot el dia. El secret passa per desenvolupar eines per dissociar tanta notícia negativa del que és el nostre dia a dia”. I si, malgrat intentar-ho, no se surt d’aquest bucle, cal demanar ajuda. Tot i que això no sempre sigui fàcil en un país amb greus mancances institucionals en assistència de salut mental, com ha destapat la pandèmia. ●
Amb una salut mental molt tocada, el drama d’Ucraïna arriba en el pitjor moment, amb l’ànim per terra