El seu torn, consellera

Des de fa quatre anys, el principal problema dels barcelonins és la inseguretat. Ho reflecteix, insubornable, el baròmetre municipal. Efectivament, en el bienni previ a la pandèmia Barcelona va batre rècords i es va coronar com la ciutat d’Espanya amb més nombre de delictes per habitant. La Generalitat de Catalunya va prendre bona nota i, després d’un parèntesi de set anys, es van reactivar les promocions de Mossos d’Esquadra. A més, es va millorar ostensiblement la coordinació amb la Guàrdia Urbana i amb la Policia Nacional. L’Ajuntament, per la seva banda, també ha anat incrementant anualment la plantilla de la policia municipal. El resultat ha estat palpable: han augmentat les detencions i hi ha molta més pressió policial sobre els delinqüents.

Tot i això, el sistema continua fallant per la baula més feble: l’administració de Justícia. La llei estableix que els judicis per delictes lleus –els furts de menys de 400 euros, per exemple– s’han de celebrar en deu dies (per això també se’ls denomina judicis immediats). El 2018 es feien al cap d’11 mesos. Per aturar aquesta problemàtica, el Departament de Justícia de la Generalitat, d’acord amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), va habilitar un segon jutjat per a aquests delictes. Va ser un encert: els assenyalaments van baixar aproximadament als deu dies preceptius. Tot i això, el setembre de l’any passat, el Departament va decidir suprimir aquest segon jutjat especialitzat i va al·legar un descens de la criminalitat durant la pandèmia. La reactivació econòmica es comença a notar, els delictes tornen a augmentar i també la demora en la celebració dels corresponents judicis: ja ens acostem als tres mesos i l’espera no deixa d’allargar-se.

També els judicis ràpids, en què se substancien delictes greus i menys greus com els robatoris amb violència a la via pública, es veuen afectats per la lentitud judicial. En aquests moments, tot i que la llei preveu que es facin en 15 dies, s’estan fent al cap de més d’un any de la comissió del delicte. En alguns casos fins i tot, es dona la paradoxa que els judicis ordinaris se celebren abans que els ràpids.

Aquesta tardança a l’hora de fer els judicis no ha passat desapercebuda als amants de l’aliè. La delinqüència multireincident i professional es desplaça de cap a cap del continent: quan acumulen moltes causes en un lloc, se’n van a un altre. Una justícia lenta els facilita molt la feina com també la facilitat amb què es pot ocupar pisos de manera il·legal.

Dotar de mitjans els nostres jutjats és competència de la Generalitat, si bé l’ha d’exercir en coordinació amb el Consell General del Poder Judicial. Recentment s’han aprovat els pressupostos del Govern per al 2022. La despesa total creix un 18,6%; en el cas del Departament de Justícia, l’increment és amb prou feines d’un 4%. És necessari dedicar més recursos a la lluita contra la delinqüència.

Alhora, el Govern no ha de permetre que les discrepàncies que el poguessin enfrontar amb el CGPJ acabin entelant el seu deure de servei als ciutadans. La principal preocupació dels barcelonins mereix resposta. Consellera, ara és el seu torn.

La tardança a celebrar els judicis no passa desapercebuda als amants de l’aliè