La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els malvats també triomfen
Hollywood troba un filó inspirant-se en els tecnològics de mala conducta
Els dolents de pel·lícula eren, en general, individus malcarats i de pitjor aspecte. Malfactors o harpies. La seva culpa estava esculpida al seu rostre indiferentment, fossin un home o una dona.
El seu paper, sempre secundari, consistia a subratllar l’heroïcitat del bo a la seva lluita contra l’imperi del crim.
Però vet aquí que Hollywood, el gran creador d’estereotips, ha trobat el filó d’un nou gènere en apostar fort pels emprenedors tecnològics maleïts, els que van sorgir com a innovadors i que darrere hi amagaven un malvat.
La indústria més gran de l’entreteniment fa seu, com a pràctica de negoci, això de tant és que parlin malament si parlen d’algú. És la confirmació que la conducta negligent també ven.
És l’altra cara de Silicon Valley, terreny ja propici a conrear la cobdícia a mercè de la modernitat. En lloc de tecnocracs, aquests són casos del que es defineix com a tecnocrac, un lleu canvi lèxic que suposa una profunda transformació en el significat.
Travis Kalanick (fundador d’Uber), Elizabeth Holmes (alma mater de Theranos) i Adam Neumann (cocreador de WeWork) s’apunten a la frase del novel·lista gal·lès Gwyn Thomas: “La bellesa és en el caminar, ens traeixen les destinacions”.
Tots tres coincideixen a la pantalla i ho fan no per haver transitat el camí de la glòria pública que van obtenir al seu dia, sinó per la desastrosa destinació que van assolir. De triomfadors a pàries.
Les seves tribulacions han arribat a l’streaming gairebé alhora. A Super Pumped (Showtime/ Movistar+), Joseph GordonLevitt encarna l’ascens i caiguda de Kalanick. Amanda
Seyfried es posa a la pell de Holmes, recentment declarada culpable per frau als seus inversors, a la sèrie de The Dropout (Hulu/Disney). I Jared Leto dona vida al “descalç” Neumann a WeCrashed, que s’estrena a Apple TV la setmana vinent.
Aquest gènere va arrencar el 2010 amb l’estrena del film La xarxa social, pel·lícula biogràfica dirigida per David Fincher, amb guió d’Aaron Sorkin. “No soc una mala persona”, diu Jesse Eisenberg, que interpreta el protagonista, Mark Zuckerberg, el pare de Facebook.
Allò va ser una premonició. El retrat de Zuckerberg, que va escriure Sorkin després d’entrevistar els amics de l’emprenedor, era el d’una persona ambiciosa i sense escrúpols, que va engegar al seu dormitori de Harvard el que després es convertiria en la mare de totes les xarxes socials amb l’única finalitat de classificar sexualment les companyes de la universitat.
Hi va haver els qui van assegurar llavors que el retrat era despietat en excés. El transcurs del temps els ha tret la raó.
“Passats dotze anys, l’ambivalència cap als titans tecnològics s’ha resolt. El nou consens és que, de fet, hi ha alguna cosa malament en aquestes persones”, afirma Amanda Hess a The New York Times.
Les històries d’Uber (servei de transport), de Theranos (el laboratori màgic per fer anàlisi a casa) i WeWork (una oficina a qualsevol racó) estan compostes per idèntics elements: principis humils, el moment eureka
A la pantalla coincideixen les sèries sobre l’auge i caiguda dels fundadors d’Uber, Theranos i WeWork
Aquest gènere es va iniciar el 2010 amb el film ‘La xarxa social’ sobre Mark Zuckerberg i Facebook
(Ahà!), discursos motivacionals a equips amb excés de feina, un negoci rodó i diners foscos, mode tirà, fundadors tornant contra els socis i socis que es giren contra els fundadors.
En totes aquestes recreacions, les figures centrals van propiciar que elles mateixes s’autoengrandissin comparantse amb Steve Jobs. El cofundador d’Apple, mort l’octubre del 2011, sempre ha estat considerat com el gran referent de l’empresari tecnològic.
Una dècada després de la seva desaparició s’ha demostrat que els suposats successors no eren més que impostors, o això se’n desprèn d’aquests serials.
Potser el pròxim sigui Bill Gates, cofundador de Microsoft, després de divorciar-se i transcendir els seus adulteris i la seva amistat amb el pervers Jeffrey Epstein. ●