La Vanguardia (Català-1ª edició)
La censura a Rússia salta dels mitjans a les xarxes socials
Els periodistes independents intenten refugiar-se en els mitjans 2.0 després de patir intervencions i amenaces als canals i les cadenes convencionals
Els usuaris de Facebook i Twitter a Rússia es van adonar que l’accés a aquestes dues plataformes socials estava restringit tres dies després de la invasió d’Ucraïna. Cap de les dues pàgines no es carregava correctament, cosa que va disparar les sospites de censura. Amb aquesta maniobra, les autoritats pràcticament deixaven els mitjans audiovisuals independents sense alternativa per informar sobre el que estava passant.
Després del bloqueig que patien en els seus suports habituals, havien recorregut a les xarxes 2.0 per denunciar l’atac a Ucraïna i l’obstrucció al seu dret a explicar el que estava passant. Aquella jornada el cos executiu federal rus responsable del control i la supervisió dels mitjans, Roskomnadzor, havia enviat una carta a una desena d’empreses periodístiques per advertir-los que el seu accés seria “limitat” si no eliminaven allò que, a parer seu, eren “notícies falses”.
Ekho Moskvi, Dojd, Meduza i Nóvaia Gazeta formaven part dels damnificats, com també el servei en rus de la corporació pública britànica, BBC, i l’alemany Deutsche Welle. A la missiva s’exigia igualment que els canals eliminessin qualsevol contingut sobre Ucraïna que no estigués en la línia del preconitzat pel Govern rus.
Des que el president, Vladímir Putin, va ordenar l’ofensiva contra aquest país veí, als mitjans se’ls ha prohibit parlar de “guerra”. Si hi ha bombardejos sobre ciutats, pel Kremlin es tracta simplement d’“operacions especials”. Quina opció tenien els periodistes que volien fer la seva feina sense intromissions d’aquesta envergadura? Doncs sortir a internet.
La maniobra era arriscada, perquè les autoritats no han dubtat a sancionar els que s’han resistit a adherir-se a aquesta directiva. Una de les cadenes de ràdio amb més tradició a Rússia, Ekho Moskvi, va ser tancada per les acusacions de la Fiscalia, que els atribuïa “proclames per a activitats extremistes i violentes” i la difusió d’informació “deliberadament falsa”, com va admetre la seva junta.
Va passar el mateix amb Dojd, molt popular entre el públic dissident, malgrat que aquesta vegada els responsables confiaven que fos una clausura “temporal”. Cap material no s’ha salvat de la persecució: la cobertura de protestes, els articles d’opinió d’activistes contraris a Putin... Krim. Realii, finançat pel Congrés dels Estats Units, i Current Time TV, projecte afiliat a Radio Free Europe, van sucumbir pel mateix motiu.
El president d’aquest segon mitjà, Jamie Fly, va assegurar a Twitter que no complirien amb la imposició de l’Executiu de Putin. L’editor en cap d’Ekho Moskvi, Aleksei Venediktov, va rebutjar les imputacions perquè “no se sustentaven en cap evidència”, de manera que va afegir que eren “infundades i ofensives tant per als periodistes com per als ciutadans de Rússia”.
I on va obtenir més ressò aquesta proclama a favor de la llibertat d’expressió? Doncs ni a la televisió ni a la ràdio, ni als diaris ni a les revistes, sinó al web. Sigui com sigui, l’editor en cap de Dojd, Tíkhon Dziadko, va acabar abandonant la nació perquè temia seriosament per la seva seguretat. Part del personal de la companyia va seguir el seu exemple. El mateix Dziadko va assenyalar a Telegram que els seus comptes a les xarxes convencionals ja havien estat boicotejats. ●
Una de les cadenes russes de ràdio amb més tradició va ser tancada per informació “deliberadament falsa”