“Homo sovieticus”

Vladimir Putin abraça una professora de la seva infantesa. Intercanvien petons a les galtes, i ell és com un nen. És una escena de Els testimonis de Putin (Filmin i Amazon), documental del cineasta Vitaly Mansky, que Putin va contractar perquè el filmés a la seva glòria. Amb aquest material de primera fila –incloent-hi el que Putin va proscriure– més altres enregistraments (també a casa de Borís Ieltsin), Mansky basteix un retrat clarivident (2018) de Putin, president de la Federació Russa esdevingut autòcrata. Veig el polític viu, sibil·lí, astut, genuí homo sovieticus (sintagma feliç de Svetlana Aleksiévitx) que concep la democràcia com a mitjà per assolir el poder absolut. Amb Els testimonis de Putin comprenc que aquest home està convençut que Rússia està per damunt de tot, incloent-hi els russos d’un en un, i que Rússia va arribar amb l’URSS a la seva màxima expressió. Per Putin, el sacrifici dels seus pares i avis mereix un fruit, i els hi vol oferir: envaeix Ucraïna. El nen Putin, al cap de pocs dies del seu mandat presidencial, va recuperar l’himne soviètic de l’exèrcit roig, incloent-hi la bandera vermella. Un acte simbòlic davant el qual els russos demòcrates es van desesperar i deprimir, com Vitali Manski i la seva dona, o com Boris Ieltsin, que va promocionar Putin. Ieltsin va morir esperant una trucada de gratitud del successor. Però Putin ja estava per les seves coses.

CONVERSAR. Mamen Mendizábal fa seure en una taula persones més o menys populars que no havien coincidit mai. Els proposa de conversar sobre alguna qüestió interessant. I parlen. És molt senzill. I molt infreqüent. I fa goig. Aquest programa es titula Encuentros inesperados (La Sexta, dijous a la nit) i és una proposta d’una televisió privada que hauria de ser de totes les televisions públiques, que avui continuen encara més dedicades a la política (dels seus respectius governs). Aquí es parla de religió, i es parla de masclisme, i es parla del que es parla a la sobretaula entre amics en aquests temps. A la societat oberta li calen espais on esclatin les pernicioses bombolles de les xarxes, i mullar-nos amb les seves esquitxades: hem de reaprendre a escoltar amb un somriure els altres, hem de reaprendre a permetre’ns dir el que pensem sense cap por de penalitzacions per part de ningú. I la taula de Encuentros inesperados ens hi ajuda. – @amelanovela