Pregueu contínuament

Ens trobem al cor de la Quaresma. Durant aquest temps litúrgic, l’Església ens proposa tres camins per preparar-nos per a la Pasqua: el dejuni, l’almoina i la pregària. Avui voldria animarvos que, durant aquesta Quaresma, dediquéssiu un temps a estar en silenci amb el Senyor i a compartir amb Ell les dificultats i esperances de cada dia.

Per això, voldria compartir amb vosaltres unes reflexions sobre un llibre preciós: Relats sincers d’un pelegrí rus al seu pare espiritual. Aquest llibre es coneix habitualment amb el títol d’El pelegrí rus i, com diu el papa Francesc, és un llibre per a tothom, un preciós relat per als qui vulguin comprendre què és la pregària contínua.

El llibre narra la història d’un home que, a mitjan segle XIX, pelegrina per Rússia amb el desig d’arribar a ser un veritable deixeble de Jesús. Al primer capítol, podem llegir que, en una missa, el pelegrí escolta una frase de la primera Carta als Tessalonicencs que li deixa una profunda empremta al cor: “Pregueu contínuament” (1Tes 5,17). A partir d’aquest instant, es posa en camí per aprendre a pregar amb el cor, en tot moment i en qualsevol lloc.

El pelegrí porta una alforja amb una mica de pa i una Bíblia a la butxaca de la seva túnica, al costat del cor. Durant tot el camí llegeix la Bíblia incansablement. La Paraula és el far que il·lumina les seves passes, una llum en el seu camí (cf. Sal 118,105). El testimoni d’aquest home ens pot ajudar a entendre la importància de la Paraula de Déu en la pregària i la seva força per apartar-nos de les distraccions que ens descentren del Senyor.

Durant el viatge, un monjo li aconsella que pregui de manera continuada dient: “Jesús, tingues compassió de mi”. Aquesta pregària es basa en l’episodi del cec de Jericó de l’Evangeli de Lluc (v. Lc 18,3543). El cec estava assegut a la vora del camí, demanant caritat. En sentir que Jesús passava per allà el va cridar amb totes les seves forces i li va demanar que tingués pietat d’ell. Jesús, en veure la fe d’aquell home, el va guarir. Tots nosaltres podem ser com aquell cec, quan reconeixem amb humilitat les nostres limitacions i creiem que només Jesús ens pot guarir la ceguera. Podem fer nostra aquesta invocació, aquesta pregària, deixant que cali en nosaltres i surti del més profund del cor. Trobem algun moment del dia per escoltar la veu del Senyor que ens pregunta constantment: “¿Què vols que faci per tu?” (Lc 18, 41).

La pregària, el diàleg confiat amb Déu, ens unirà més a Ell i ens ajudarà a preparar el cor per veure la realitat amb els ulls de Déu. Així ho expressa el pelegrí rus: “Quan em trobava amb la gent, em semblava que tots eren tan amables com si fossin la meva pròpia família […] I la felicitat no només il·luminava l’interior de la meva ànima, sinó que el món exterior m’apareixia sota un aspecte meravellós.”

Tant de bo que la pregària encengui en nosaltres la llum de Crist i l’amor al proïsme. Que, com el bon pelegrí rus, puguem veure el rostre de Jesús en cadascun dels germans que trobem a la vora del camí. ●

L’Església proposa tres camins per preparar la Pasqua: el dejuni, l’almoina i l’oració