La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els avantatges no tan evidents de la Copa de l’Amèrica
Si s’apliquen les polítiques correctes, el benefici de ser seu de la Copa de l’Amèrica –Barcelona opta a la del 2024– no es redueix a l’impacte econòmic. Reforçar l’autoestima de ciutat o popularitzar l’ús recreatiu del mar són reptes possibles.
Una persona que ha participat en les gestions de la candidatura barcelonina a la Copa de l’Amèrica del 2024 admet que ha tingut sensacions estranyes per estar treballant en un esdeveniment que és pura joie de vivre mentre Europa es dessagna en una altra guerra fratricida. Però, conclou, les ciutats no tenen dret a aturar-se, i una de les maneres de contribuir al benestar comú és generar activitat econòmica i, sobretot, projectes que creïn sentit de comunitat. Que és justament el que pretén aquesta candidatura a organitzar la 37a edició del gran torneig de vela, que competeix amb les de Màlaga, Cork i Jiddah. La guanyadora es pot conèixer d’aquí pocs dies.
Aquesta ambiciosa aposta té un avantatge obvi, com és l’impacte econòmic que genera la prova. En l’edició del 2007 a València, aquest va ser de 2.274 milions d’euros i 74.000 llocs de treball. En l’última edició prèvia a la pandèmia, Bermuda 2017, el valor promocional de la destinació turística es va xifrar en un equivalent de més de 80 milions de dòlars en impacte publicitari. Són magnituds per tenir en compte quan s’avalua la important inversió necessària per acollir l’esdeveniment.
I és evident que ser seu d’aquesta prova permet un desenvolupament espectacular del sector nàutic local i la captació d’inversions públiques en infraestructures que d’una altra manera s’eternitzarien.
En el costat negatiu de la balança, sempre hi ha la possibilitat que una calamitat imprevista desllueixi la festa, com li va passar a Auckland 2021, marcada per la persistència de la covid. Les pèrdues estimades van ser de 156 milions de dòlars.
Un altre risc és permetre que l’esdeveniment es converteixi en una ostentació de luxe i malbaratament sense l’acompanyament de polítiques i activitats que estenguin la festa al conjunt de la ciutadania, com va passar a la desbocada València del PP d’abans de la crisi econòmica.
Però és justament aquesta mala experiència la que hauria d’encoratjar les autoritats barcelonines a impulsar mesures que permetin que un esdeveniment com aquest ajudi a democratitzar i a popularitzar l’ús recreatiu del mar, que no ha de ser prohibitiu. Un embrió d’aquesta aposta seria el Centre Municipal de Vela, dissenyat per Oriol Bohigas, que ofereix activitats nàutiques a preu assequible. Els dirigents locals del 2024 també tindrien una ocasió única de promocionar amb impacte global valors que a Barcelona generen ampli consens, com el pacifisme, el feminisme o el combat de l’homofòbia.
Un segon avantatge no tan evident seria consolidar la capitalitat mediterrània de Barcelona, amenaçada pel dinamisme d’una xarxa de ciutats entre les quals hi hauria la mateixa València, la flamant Màlaga o fins i tot Marsella, que tindrà ocasió de projectar-se al món, quan en el mateix 2024 aculli les competicions de vela dels Jocs Olímpics de París.
Igual que la capital francesa, Barcelona, de resultar elegida, es podria promocionar immediatament com una destinació turística viable malgrat el conflicte bèl·lic, en un moment en què des dels Estats Units i Àsia es mira amb recel cap a una Europa on, segons la seva particular percepció geogràfica, tots els països estan perillosament a prop l’un de l’altre.
Un altre benefici seria alinear les iniciatives disperses entorn d’un port i un literal que ha de reforçar la seva aposta per la cultura i la tecnologia, amb un Museu Ma
La idea impulsada des de Barcelona Global ha aconseguit un insòlit i necessari consens polític
rítim que necessita amb urgència un rellançament.
Però sens dubte, el principal efecte que la Copa de l’Amèrica 2024 tindria per a aquesta Barcelona tan donada a l’autocrítica i la malenconia seria reforçar l’autoestima de ciutat, un intangible que serveix per estimular les idees i per animar a embarcar-se en ambiciosos projectes col·lectius. Sense oblidar que, s’aconsegueixi o no la seu, la ciutat ja ha sortit guanyant: el consens polític aconseguit per la idea que s’ha impulsat des de Barcelona Global – avalada per dirigents de BComú, PSC, ERC i Junts– estableix les bases per a futurs i necessaris escenaris de col·laboració conjunta.