La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ríos posa dempeus els fills del rock and roll
El cantant celebra els 40 anys del mític ‘Rock and Ríos’ a Madrid amb Víctor Manuel, Rosendo, Amaral o Ariel Rot
“No torno a veure si puc, torno perquè puc”, etzibava desafiadora Chavela Vargas el 2004 en tornar als 85 anys als escenaris després d’un temps de retirada. Divendres, quaranta anys i una setmana després, com va recordar només començar, Miguel Ríos va tornar a protagonitzar el mític concert Rock & Ríos que va fer el 1982 a l’antic Pavelló d’Esports del Reial Madrid perquè clarament podia. I de sobres. De fet, el recital que va protagonitzar al WiZink Center –i que va repetir ahir– va durar més que l’original, i va acabar bastant més després de la mitjanit, malgrat que havia començat a les deu.
Un Miguel Ríos amb 77 anys que no va parar en les més de dues hores i que, això sí, es va recolzar en una comitiva de convidats de luxe: Ariel Rot, Víctor Manuel, Eva Amaral, Rosendo, Mikel Izal o Javier Ruibal van passar per un escenari que va reviure gairebé punt per punt el concert de fa quatre dècades amb una clamorosa excepció: va cantar Oración, un poema de Luis García Montero contra la guerra de l’Iraq, ara contra la invasió russa d’Ucraïna: “Hi ha més bona gent que dolenta, tot i que sembla que els dolents són més poderosos”, va dir el granadí, i va recordar que tot i que “celebrem la festa del 40è aniversari del Rock & Ríos i gaudiu millor que nosaltres la llista de temes, no volem ni podem oblidar la cruel invasió d’Ucraïna i el patiment de milions de persones indefenses”, va assenyalar mentre els llums formaven la bandera d’Ucraïna. I va cridar “No a la guerra, no a aquesta guerra, no a cap puta guerra” amb el públic dempeus.
Un públic molt diferent del que hi va haver la setmana passada el WiZink amb C. Tangana, amb ara una majoria d’assistents entre els quaranta i els seixanta anys i fins i tot algun espectador amb bastó, però també joves amb la família. Un públic que, més enllà de la nostàlgia, va arribar al pavelló d’esports disposat a divertir-se, a moure’s i a ballar, especialment a l’inici i en l’ampli tram final.
Un tram final que es va convertir en una gran celebració del rock espanyol amb Ariel Rot, Johnny Burning, Alejo Stivel, Rosendo o José Luis Jiménez i Lele Laina de Topo en escena cantant temes que han arrasat durant dècades a les festes populars de tot Espanya, una crònica sentimental musical d’un país: Mueve tus caderas, Rock&roll en la plaza del pueblo, Maneras de vivir o Mis amigos dónde estarán, que va servir per projectar a la pantalla que presidia el fons de l’escenari les cares d’Antonio Vega, Antonio Flores o Pau Donés.
Si el concert va acabar, esclar, amb Lúa, Lua, Lúa, la cançó de Miguel Ríos a la seva filla, va arrencar, per descomptat, amb el clàssic “Buenas noches, bienvenidos, hijos del rock and roll” i el públic dret cantant des del primer segon. Ríos, amb més arrugues que fa 40 anys però amb la seva veuassa intacta, va convidar els seguidors “a continuar buscant la utopia en aquest somni espacial”. Amb cerveses king size desfilant entre el públic, va rebre en escena Annie B. Sweet, Javier Vargas, Víctor Manuel – El blues del autobús, que van acabar abraçats–, Eva Amaral, Shuarma, Carlos Tarque –per a l’energia kamikaze de Banzai, que va fer aixecar el públic–, Mikel Izal, Pucho i Guille Galván de Vetusta Morla o Javier Ruibal amb Al-Andalus, que va sonar de meravella i va culminar amb Lucía Ruibal marcant-se un ball flamenc amb una gran ovació. Ríos va recordar els que ja no són a la formació després de 40 anys, Sergio Castillo i Paco Palacios, va fer broma amb la seva condició física i, per descomptat, va arrasar amb Santa Lucía i l’Himno a la alegría rocker. “Des del 1824 aquesta melodia demostra que l’alegria forma part de la condició humana i, tot i que la guerra també, si cantem junts ningú podrà amb la bona gent”, va dir davant les llanternes dels mòbils del públic. ●
Va cantar ‘Oración' contra la invasió russa d’Ucraïna: “No a aquesta guerra, no a cap puta guerra”