La Vanguardia (Català-1ª edició)
La tragèdia d’‘el Remontado’
Cap a les 22.20 h de dimecres el París Saint-Germain va mudar tant la pell que es va quedar despullat. Donnarumma, el porter que va adquirir del Milan l’estiu passat, va cometre un error que marcarà la seva carrera i probablement la del seu club. El Madrid, que s’agafava al partit sense joc però amb el seu característic instint de supervivència, va aprofitar el misto del porter i va marcar el gol de l’empat. Es va assistir a un d’aquells instants que transcendeixen el signe d’un partit. El Bernabeu es va convertir en un pandemònium, el Madrid es va electrificar com acostuma en les grans ocasions i no va parar fins a destrossar l’estabornit rival. L’equip amb una història de grans remuntades va guanyar un altre que ja és cèlebre pels seus desastres. Els més punyents posen lletra de Yupanqui a les desgràcies del PSG. Li diuen el Remontado.
No va ser el resultat, sinó la classe de derrota, el que descarrila el PSG de la posició que vol ocupar. Els seus esforços, basats essencialment en la injecció de petrodòlars i el fitxatge de superestrelles, el van col·locar l’estiu passat en una situació de privilegi. Era el club de moda, patronejat pel dirigent del moment i completat amb l’adquisició de Leo Messi i Sergio Ramos. Importava menys l’estat real dels jugadors, tots dos de 35 anys, que el fulgor de la seva arribada a París. Un havia liderat el millor Barça de la història. L’altre personificava l’empenta històrica del Reial Madrid i el seu lideratge particular en els quatre últims títols de campió a la Copa d’Europa.
El PSG venia d’oposar-se a la Superlliga que pregonaven el Madrid i el Barça. El seu president, Al-Khelaifi, es va erigir en el principal representant dels interessos de la UEFA. Dels interessos de Qatar i el Mundial el 2022 se n’ocupava més que bé. Si ara el màrqueting és un factor indispensable en el futbol, res no supera un pòster de Messi, Neymar, Mbappé i Sergio Ramos. Per aquella època, Wijnaldum va rebutjar l’oferta del Barça i va desembarcar a París. El va acompanyar Donnarumma, que va deixar el Milan. Si no fitxaves pel PSG, no eres ningú.
Una decisió d’última hora va explicar el criteri del PSG en una temporada transcendental per a la seva estratègia. Es tractava d’una qüestió de poder i prestigi enfront del rival que interioritza fins al moll de l’os la condició de màxim jerarca del futbol. Mbappé, al seu últim any de contracte, es va quedar al club, que va rebutjar els 200 milions d’euros que li va oferir el Madrid pel traspàs. No s’havia vist mai res semblant. L’efecte dels esdeveniments al tauler del futbol va ser apoteòsic. Fins i tot el mercat mediàtic es va alterar. Rastrejant el perfum de Messi, Ibai Llanos i Piqué no van trigar ni un minut a comprar els drets de la Lliga francesa, campionat molt poc apreciat pels operadors.
Ja que al Bernabéu es jugava molt més que un partit, les seves conseqüències resulten devastadores per al PSG. Més que mai, se’l percep com un club artificial, molt ric, foraster, sense pes històric i problemàtica destinació de jugadors. Els que hi van pel talonari devaluen la seva trajectòria. El que persegueix la glòria, toca el dos. Mbappé, únic jugador que va mantenir el seu prestigi en aquesta eliminatòria delirant, fitxarà per l’opositor que va destruir el seu equip. Ni tan sols aguanta el seu pòster d’estrella. De sobte ha adquirit l’aspecte desgastat de les fotografies en sèpia. Després de la catàstrofe del Bernabeu, el PSG ha perdut qualsevol rastre de credibilitat. Per un moment va semblar que calia jugar al PSG per ser algú. La realitat diu el contrari. Els que de debò són algú en el futbol s’evitaran aquest tràngol.
Les conseqüències de la derrota al Bernabeu són devastadores per al PSG