La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La Unió Europea ha de tornar a emetre deute comú”
André Sapir Investigador del centre Bruegel i professor de la Universitat Lliure de Brussel·les
Ha estat anys a la sala de màquines de la Comissió Europea, com a principal assessor econòmic de Romano Prodi. André Sapir, reputat investigador del centre Bruegel, acadèmic i expert en comerç internacional, ha estat aquest cap de setmana a Barcelona per participar en l’esdeveniment War & Peace in the 21th Century organitzat pel Cidob al Palau Real de Pedralbes.
Què n’opina de l’última decisió de la UE: més despeses en defensa i diversificació de les fonts d’energia?
Va en la bona direcció. Per alguns, reduir la dependència del gas rus per al 2027 és un horitzó massa llunyà, però no, si es fa de manera progressiva jo fins i tot diria que és ràpid. És cert que hi ha matisos entre els diferents països. Sempre hi ha discussions. Però al nivell nacional se li ha afegit una dimensió europea, la idea de fer les coses junts. Això significa posar diners junts? Aquesta és la pregunta. Estan d’acord sobre els objectius, però no sobre els instruments.
França té la nuclear, Alemanya depèn del gas rus. és difícil posar-se d’acord, oi?
El problema són els preus de l’energia, que a Europa estan alineats amb el del gas. I això molesta també els francesos.
Després de la crisi del deute sobirà i la pandèmia, ara Ucraïna. Europa ha après la lliçó?
La crisi de l’euro es va gestionar molt malament políticament. Un munt de cimeres, on hi va haver una desunió terrible. Es va difondre la idea que a
Grècia caldria castigar-la, que Alemanya no havia de pagar per errors d’altres i que els països del Sud havien de continuar programes durs per expiar les seves culpes. Si haguéssim fet el mateix avui, Europa hauria acabat. En canvi, amb la pandèmia hi va haver un esdeveniment exogen. I això, tret d’algun episodi puntual amb la compra de vacunes, va enfortir la confiança entre els països. Quan va esclatar la covid, hi havia Trump. I els socis europeus, enmig de la guerra comercial amb la Xina, ja van fer pinya. “Vivim en un món perillós”, va dir la presidenta Von der Leyen. Amb la guerra d’Ucraïna tenim una millor unió política que llavors. És un canvi de xip complet. Què ha estat la UE els últims 30 anys? Un mercat comú, una moneda, alguna transferència. En el fons, el tractat de Maastricht. Ara estem entrant en un nou territori. És un procés geopolític, tenim consciència que hi ha problemes comuns per resoldre.
La inflació n’és un...
El Banc Central Europeu ha comprat tot el deute emès pels estats membres després de la pandèmia. Teníem una inflació feble i tipus baixos. Però ara la prioritat i el seu enfocament passaran a ser diferents. Per això crec que el banc central és menys capaç en aquest moment d’exercir el mateix paper. Alhora, Alemanya en matèria de defensa ha incrementat la despesa en 100.000 milions. Faran el mateix altres països? Ajudaran els consumidors pel que fa a l’augment del preu dels aliments? Com gestionarem això? No és gaire clar. No crec que puguem comptar molt amb el banc central aquesta vegada. No és un equilibri fàcil. Pel que afirmen els economistes del BCE, la inflació per al 2023 no sembla gaire alta, prop del 3%. Però pot pecar d’optimisme. Així que crec que hi ha d’haver una altra solució.
Quina?
Cal tornar a emetre deute comú. És una opció que té, entre altres avantatges, que el BCE no hi intervé. D’aquesta manera, els estats membres formalment no afegirien més deute a la seva, perquè estem parlant de la comuna dels europeus. És el camí que defensen Emmanuel Macron i Mario Draghi. De moment, Alemanya i Holanda s’hi resisteixen, però veurem fins quan. Aquesta discussió és molt més important que la de la reforma del Pacte d’Estabilitat, que ha perdut interès. Tornar a utilitzar aquest instrument, que ja varem posar en marxa durant la pandèmia, és també la cosa més justa. Jo crec que tirarà endavant les pròximes setmanes, quan s’ha de començar a parlar de xifres. 100.000 milions? 200.000 milions? I encara hi ha diners que queden de l’última emissió que es va fer per la covid.
Com canvia el comerç mundial arran del conflicte?
Comencem per dir que el creixement de la hiperglobalització, de la deslocalització empresarial i de la cadena de valor ja es va acabar amb la crisi financera del 2008. Jo percebo dues forces antagòniques. Una és de tipus polític. Es parla d’autonomia estratègica una mica a tot arreu. Pensi en els semiconductors. O en l’acer. Més que tornar al proteccionisme o als aranzels, s’introduiran subvencions públiques. L’altra es refereix al canvi cli
Canvi d’escenari “La discussió sobre la reforma del Pacte d’Estabilitat ja no té interès”
màtic. Amb l’augment dels preus de l’energia i les exigències de reduir les emissions per al 2050, el cost del transport, tant per vaixell com per avió, en llargues distàncies no sortirà a compte i això es traduirà en més producció local.
Creu que és possible que Europa torni a fer negocis amb Putin?
Rússia és la nostra veïna. Té sentit tenir-hi bones relacions. Però fins i tot si hi hagués algun acord de pau jo crec que la relació d’Europa amb Putin s’ha acabat. ●
Desglobalització “El desig d’autonomia estratègica i el canvi climàtic reduiran el comerç”