La Vanguardia (Català-1ª edició)
“A l’Aragó, tot és més fàcil”
Entre el 2015 i el 2020, 428 empreses lleidatanes se’n van anar a l’Aragó, Barcelona o Madrid
Jordi Serrate ja fa més d’una dècada que és al capdavant de l’empresa de maquinària agrícola Niubó. Va fundar el negoci a Lleida, al municipi de Juneda, i, més tard, es va traslladar a Torregrossa. Tot anava vent en popa, el negoci es va internacionalitzar, les vendes creixien any rere any, fins que Serrate va voler ampliar les instal·lacions en el mateix municipi. No hi havia sòl industrial disponible i les traves administratives per aconseguir espai van ser tantes que el 2018 la companyia va decidir instal·lar a Fraga la seva nova planta industrial.
Ho explica Serrate amb la mateixa resignació que David Valls, fundador de l’empresa Cocedero de Mariscos, que ja el 2006 va haver de fer el mateix camí. “Ens vam traslladar de Benavent de Segrià a Fraga per culpa de la falta de sòl disponible, les traves burocràtiques i el poc interès de l’administració perquè ens quedéssim al territori. A l’Aragó, tot és més fàcil”, diu l’empresari.
El degoteig d’empreses lleidatanes que es traslladen a l’Aragó (i altres comunitats) és un fenomen que fa temps que passa i que fa poc ha estat quantificat per un estudi de l’UdL i la UPF-BSM encarregat per la Cambra de Comerç de Lleida.
Segons l’informe, un total de 428 empreses han abandonat la comarca entre el 2015 i el 2020, una xifra que suposa un 3,2% del teixit empresarial i que ha fet encendre les alarmes, malgrat que hagin aterrat també 341 noves empreses durant aquest mateix període.
“El saldo és negatiu i per això, fem una crida a les administracions de tots els nivells per millorar el tracte a les empreses locals, a reduir barreres burocràtiques i a facilitar la inversió al territori”, reclama Jaume Saltó, president de la Cambra de Comerç de Lleida, que enveja la normativa aragonesa que agilita la conversió de sòl rústic en industrial.
El flux d’empreses de Lleida a l’Aragó és constant i, segons l’estudi, la comunitat ha captat un 19% del total de companyies lleidatanes els últims anys. L’informe, elaborat sobre la base de les dades del Registre Mercantil, es refereix als trasllats de seu social. No té en compte moviments de centres productius si les companyies mantenen formalment la seva seu a Lleida, com en el cas de les empreses Niubó i Cocedero de Mariscos.
Un dels autors de l’informe, l’investigador de la UPF Andrei Boar, assenyala que, sorprenentment, la destinació preferida de
Els empresaris i els sindicats reclamen a les administracions que posin fi al degoteig de trasllats
les empreses lleidatanes és Barcelona, amb un 39% dels casos, mentre que Madrid, sedueix un 14%.
Boar indica que el protagonisme de Barcelona es deu a l’efecte capital. “La ciutat atreu inversions i talent global i té infraestructures de primer nivell, una realitat que sembla difícil de combatre”. En aquest sentit, Saltó reclama per a Lleida millores d’infraestructures: no només de transport, també de fibra òptica, una connexió que assegura que continua sense arribar a alguns polígons de la demarcació. Pel que fa a Madrid, tothom coincideix en la dificultat de competir contra la seva fiscalitat favorable.
Amb aquestes dades damunt la taula, empresaris i sindicats estan fent un front comú. La setmana passada, la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida, la patronal Pimec i els sindicats CC.OO. i UGT van lliurar l’estudi al delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, i li van traslladar les seves demandes. Fonts de la Generalitat asseguren que hi ha intenció d’aprovar un pla per combatre la deslocalització i evitar que Lleida quedi buidada. ■