La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Hi ha una part suïcida en el que fa Putin”
Andrey Makarychev Politòleg rus emigrat
Andrey Makarychev, originari de Nijni Nóvgorod, va deixar Rússia deu fer uns deu anys. Professor de ciència política a la Universitat de Tartu (Estònia), també és investigador sènior associat del Cidob, i el cap de setmana passat va participar en el seminari del think tank català dedicat a Ucraïna. La seva visió és ombrívola: “No crec que ni el mateix Putin sàpiga què vol”, diu. I afegeix: “Però ara no es pot fer enrere; necessita alguna cosa per dir al seu públic que guanya aquesta guerra”. I el pitjor és que Makarychev creu que està emergint l’odi, abans inexistent, entre ucraïnesos i russos.
La propaganda contra Ucraïna ha durat mesos. Ara les sancions internacionals castiguen els russos. En donaran la culpa a Occident i es creuran Putin?
Depèn de l’estupidesa de la gent, si em permet ser directe. Part de la població se’l creurà, però una altra part entendrà que el seu govern mata innocents en un país veí i sap qui va començar la guerra.
Tres dies després que Putin negués que havia enviat reclutes a la guerra, el Ministeri de Defensa ho va admetre. Per què?
És una de les parts més interessants d’aquesta guerra. El comandant en cap diu que les seves ordres no s’han aplicat, en concret la de no enviar reclutes. Quantes ordres no s’han complert? Hi ha dues explicacions: el general és estúpid o no ho és i va entendre que només mobilitzant reclutes, fins i tot informalment, podia aconseguir un objectiu inabastable en un país de gairebé quaranta milions que resisteix. No hi ha prou soldats, i els generals han hagut de desobeir. És increïble.
Qui decideix a Moscou com es porta aquesta guerra?
Crec que és un cercle molt reduït: Putin, Xoigú –ministre de Defensa–, Pàtruixev –cap de l’FSB– i Gueràssimov, cap de l’Estat Major. Em vaig fixar en el que deien els principals think tanks russos i les veus públiques principals en temps de la covid. La majoria deien que Rússia és feble, que s’ha de reintegrar a les institucions globals, que no pot competir amb la Xina i els EUA. A Moscou ningú no impulsava aquesta guerra. La narrativa general deia que els problemes més grans són domèstics: la infraestructura sanitària, necessitem cooperació, invertir en el reconeixement de les nostres vacunes... I llavors, abans de Nadal, Putin comença un joc nou. Gent molt pròxima al Kremlin estava en xoc...
El control polític de Putin és prou estable?
No ho crec. Putin podria caure en un cop. No ho sé, esclar, però seria lògic que passés. Putin vol enfonsar el vaixell sencer. Hi ha una part suïcida en el que fa, i no ho entenc. Cal fixar-se en el que diu; les paraules són importants. Una vegada va dir: “Per què volem un món on Rússia no té el lloc que li correspon?”. És la guerra nuclear el que té al cap? És molt irracional. No crec que la ciència política ho pugui explicar. I, com més resisteixi Ucraïna, menys opcions té Putin.
Ja no parla d’una nova arquitectura de seguretat per a Europa. Ara només és Ucraïna.
És perquè no creu en cap forma de negociació amb Occident. Sap que és un criminal de guerra.
Des del principi sabia que Ucraïna no podia ser membre de l’OTAN, no hi havia qüestió...
I tant. Per això tot el que ha passat és una de les coses més irracionals al segle XXI. La meva explicació vindria més de la psicologia política. Té a veure amb la masculinitat, amb un home que vol el favor d’una dona. És una obsessió amb Ucraïna.
El seu gran error va ser no fer Rússia atractiva per a Ucraïna, Geòrgia, Moldàvia...
I ho sap. I per això va començar amb aquest joc asimètric. L’única manera de demostrar el poder de Rússia és canviar el guió i actuar militarment.
Hauríem de pensar en la possibilitat que els oligarques russos i ucraïnesos busquin una sortida a aquesta situació?
Des d’un punt de vista lògic, seria l’estratègia correcta. Ara Serguei Pugatxov, que va estar al darrere de l’accés de Putin al poder, és a Londres, en disputa amb l’Estat rus. En una entrevista va explicar com en són, d’influents, i va dir que en molts casos no es tracta dels seus diners, sinó que administren fons, d’alguna manera els diners del mateix Putin. En depenen d’una manera o altra, i això explica la seva inacció. Si haguessin estat llestos i influents, haurien impedit que Putin prengués Crimea i iniciés aquest embolic, en què no estan interessats. No veig cap acció de la seva part.
Hi ha hagut protestes a Rússia, milers de detinguts. Podem esperar que l’oposició, si n’hi ha, deixi de centrar-se en l’economia i la corrupció?
El problema amb l’oposició, incloent-hi Aleksei Navalni, que és a la presó, i d’altres, és que no han desenvolupat mai una visió consistent sobre la política exterior russa. Sempre han dit que la corrupció és l’arrel del problema, o sigui que per què han d’invertir en política exterior o relacions amb els veïns? L’oposició a la guerra pren moltes formes de protesta, en xarxes socials, campanyes, firmes... Però el missatge més radical que aconsegueixen és “Pareu aquesta guerra”, i això és molt suau. No diuen tota la veritat: no és només aturar la guerra; és aturar Putin.
Influïts també per la propaganda?
Pot ser. Però miri quants russos han deixat el país en 30 anys. Milions. Rússia ha perdut la seva capital intel·lectual; és una fuga de cervells. I ha estat una política intencionada de Putin: marxeu! La gent marxa, i els que es queden són sobretot gent que s’ho creu tot i és acrítica. A Occident molts pensen que és la guerra de Putin, no dels russos; és un pensament liberal, però em temo que enganyós. Rússia necessita decennis d’aire fresc, desestalinització... Hi ha coses que han creat el substrat per a la guerra i la seva acceptació pel 50% dels russos.
La guerra no s’acaba amb Putin?
No, no ho crec. És trist dir-ho. ●
Els oligarques “Si haguessin estat llestos i influents, haurien evitat que Putin iniciés aquest embolic”
Quan Putin va parlar “Ningú no impulsava aquesta guerra; gent molt pròxima al Kremlin estava en xoc”