La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’èxode més ràpid de refugiats
La guerra d’Ucraïna obliga més de 3,1 milions de persones a abandonar el país en menys d’un mes
“És la crisi de refugiats més ràpida a Europa des de la Segona Guerra Mundial”, deia al seu compte de Twitter Filippo Grandi, el màxim responsable de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (Acnur), quan feia deu dies que havia començat la guerra a Ucraïna. Llavors el nombre de refugiats era d’1,5 milions. Ara ja supera els 3,1 milions, i s’ha convertit en la crisi que ha provocat el desplaçament més ràpid de tota la història.
Que és la crisi de refugiats més ràpida a Europa i al món des del 1950 ho expliquen les dades de l’Acnur. Que és la més ràpida de la història recent –fins i tot per sobre del moviment de la II Guerra Mundial, quan els desplaçaments eren més lents– ho explica el context geogràfic, social i econòmic d’aquest conflicte. Les fronteres obertes i unes xarxes de comunicació i de transport modernes han permès de manera inèdita que més de tres milions de persones hagin travessat la frontera del país en menys d’un mes. Un 77%, per algun dels tres països limítrofs de la Unió Europea: Polònia, Eslovàquia i Hongria.
No és la primera crisi de refugiats a Europa, però sí que és la primera que marca una diferència respecte a la història migratòria dels últims anys. “No per la dimensió –no és la que ha mogut més persones–, sinó per la velocitat de la fugida i la geopolitització de l’asil”, explica Blanca Garcés Mascareñas, investigadora de l’àrea de migracions del Centre d’Afers Internacional de Barcelona (Cidob). Aquesta vegada els refugiats sí que són benvinguts: la narrativa política i mediàtica ha canviat.
Una condició sine qua non perquè hi hagi hagut aquest èxode ha estat que les fronteres d’Europa han estat obertes per als ucraïnesos durant el conflicte. A diferència del que ha passat altres vegades i amb altres nacionalitats, com a les guerres de Síria, Líbia i l’Iraq, els ucraïnesos no necessiten tramitar cap visat per moure’s per territori europeu.
Per als sirians, els libanesos i els iraquians –per esmentar-ne només alguns– poder demanar l’asil “implica moltes vegades cometre una il·legalitat abans, ja que arribar a Europa és el primer requisit per sol·licitar-lo”, explica Garcés. Quan la frontera desapareix com a barrera, la velocitat d’entrada dels refugiats s’accelera. Si, a més a més, com en el cas d’Ucraïna, la connexió amb Europa es pot fer per via terrestre, sense necessitat de creuar el Mediterrani ni recórrer mig continent, la migració és immediata.
En qualsevol conflicte, els primers que se’n van són les famílies que tenen més ingressos o algun amic, familiar o conegut a l’altra banda de la frontera esperant-los. En aquest sentit, les xarxes socials i la comunicació globalitzada han afavorit aquest teixit de contactes que possibiliten l’èxode.
Ni la proximitat entre Ucraïna i
A diferència de crisis anteriors, les fronteres de la UE estan obertes i sense necessitat de visat
La proximitat i les xarxes de comunicació i transport faciliten els desplaçaments transfronterers
la UE ni les xarxes de contactes no haurien servit per a res si al darrere no hi hagués una voluntat política per donar la benvinguda als ucraïnesos. Els ciutadans i les institucions europees s’han mobilitzat per garantir una acollida ràpida i eficaç dels més de 2,4 milions d’ucraïnesos que han arribat a territori europeu.
Per poder acollir els refugiats, els estats membres han activat la Directiva de Protecció Temporal, aprovada el 2001 però que no s’havia utilitzat mai. Aquesta norma garanteix la protecció temporal dels ucraïnesos, per un període de fins a tres anys. Precisament l’activació d’aquest mecanisme només per a la població ucraïnesa és un senyal, a parer de Garcés, que es tracta d’una excepció puntual i que no representarà un canvi en la política comuna de la UE davant de l’arribada de refugiats. Europa té pendent des del 2015, quan es va desencadenar la crisi de l’èxode dels sirians, la renovació del seu sistema d’asil. “Ha estat incapaç en aquests set anys de posar-se d’acord en la distribució i el repartiment de responsabilitats entre els estats membres”, explica la investigadora.
El desembre del 2020 el president d’Hongria, Viktor Orbán, declarava el tancament de fronteres per als refugiats. Dos anys després, amb la invasió d’Ucraïna, va canviar radicalment el discurs, i va anunciar que deixarà entrar tots els ucraïnesos que necessitin asil. “Aquest tipus d’afirmacions posen de manifest que els ucraïnesos sí que són benvinguts –explica Garcés– no només per la seva necessitat urgent de protecció internacional, sinó també com a europeus, cristians, civilitzats i de classe mitjana”. L’asil, en tant que és un dret universal, no pot dependre de criteris racials, culturals, de classe o de proximitat. ●