La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron accepta discutir l’autonomia de Còrsega si cessen els aldarulls
“No hi ha tabús, però la llengua de la República és el francès”, alerta el president
Emmanuel Macron va confirmar ahir la seva voluntat d’iniciar la discussió sobre l’autonomia de Còrsega i el reconeixement constitucional de “l’especificitat històrica, geogràfica i cultural” de l’illa mediterrània. El president francès hi va posar com a condició prèvia que torni la calma al territori, després de dues setmanes de greus aldarulls.
El cap d’Estat es va referir al problema cors durant una roda de premsa de quatre hores en què va presentar el seu programa per a la reelecció als comicis del 10 i el 24 d’abril. Macron va recordar que, ja durant la seva visita a Bastia, fa quatre anys, va oferir la reforma constitucional, però no s’ha pogut portar a terme perquè el Senat, amb majoria conservadora, no l’ha abordat.
La violència a Còrsega es va desencadenar arran de l’intent d’assassinat, el 2 de març, en una presó d’Arles, d’Yvan Colonna, condemnat a cadena perpètua per l’atemptat que va costar la vida al prefecte de l’illa, Claude Érignac, el 1998. Colonna està en coma –irreversible, segons algunes fonts–, després que un pres islamista gairebé l’escanyés perquè es pensava que havia blasfemat.
Els aldarulls han fet aflorar un malestar de molts anys davant la negativa de l’Estat de traslladar els terroristes corsos a una presó a l’illa. Ahir els jutges van decidir suspendre l’aplicació de la pena en el cas de Colonna, atesa la gravetat del seu estat, segons preveu la llei. El Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC, teòricament autodissolt el 2014) ha amenaçat de tornar a la lluita armada.
Macron va insistir que, durant el seu mandat, s’ha ajudat Còrsega “d’una manera inèdita” en tots els àmbits, especialment l’econòmic durant la pandèmia. El president va dir que, a priori, “no hi ha tabús” sobre l’eventual autonomia, malgrat que se n’han d’“aclarir els termes”. Va advertir, però, que aquesta autonomia serà “dins de la República Francesa i la llengua és el francès”. Aquest últim comentari va suggerir que no s’acceptarà una de les reivindicacions nacionalistes, la cooficialitat del cors. Macron pensa que bilingüisme i cooficialitat són coses diferents.
L’obertura de Macron cap a Còrsega sota la pressió de la violència de carrer, i l’enviament del seu ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, per parlar de l’autonomia han estat molt criticats pels seus rivals de dreta i extrema dreta. Éric Zemmour l’ha acusat de perpetrar una “baixa maniobra electoralista”. Marine Le Pen li ha atribuït un “clientelisme cínic”. Valérie Pécresse creu que Macron paga el seu “menyspreu” als territoris. L’ex primer ministre Manuel Valls va advertir del perill d’“obrir la capsa de Pandora d’una societat francesa ja fracturada i de posar en qüestió la unitat nacional. Valls es va pronunciar contra la cooficialitat del cors i contra la creació d’un estatut de resident –per poder adquirir béns immobiliaris– i va subratllar que “l’autoritat de l’Estat ha de ser preservada en totes les circumstàncies”.
Entre les possibilitats que s’estudien figura la d’atorgar a Còrsega un estatus com el de la Polinèsia Francesa, al Pacífic Sud, amb moltes més competències en política econòmica i social.
En el programa electoral de Macron, condicionat per la pandèmia i per la guerra a Ucraïna, destaca l’enfortiment de la independència de França en defensa, energia, indústria, agricultura i cultura. El president va dir que és essencial protegir uns mitjans de comunicació lliures.
El cap d’Estat va defensar els resultats de la seva política econòmica, amb l’atur més baix en els últims 15 anys, i la baixada d’impostos, que continuarà. Va confirmar que hi haurà una reforma del sistema europeu de preus de l’electricitat, per des
Els rivals de dreta veuen electoralisme en el gest cap als corsos i Valls alerta del risc per a la unitat nacional
El cap d’Estat vol apujar tres anys l’edat de jubilació, fins als 65, un pla que serà polèmic
acoblar-los de preu del gas, i que França construirà sis noves centrals nuclears. En el camp social, Macron pretén una reforma de les pensions per endarrerir l’edat de jubilació als 65 anys –tres anys més que ara–, una iniciativa que promet generar molta oposició al carrer. ●