Sánchez reclama a la UE mesures “contundents”

Pedro Sánchez va recla■ mar ahir, des de Bucarest, que la UE “actuï de manera urgent i no posposi la decisió”, davant l’àmplia reforma del mercat energètic que defensarà la setmana entrant al Consell Europeu. L’alerta es deu al temor que el conclave comunitari adopti decisions de mínims, davant les posicions enfrontades entre els estats membres. Si el PP apressa a rebaixar impostos a Espanya, per pal·liar les conseqüències econòmiques de la guerra, Sánchez insta la UE a adoptar el 24 i 25 de març “la posició més contundent possible, amb mesures com més urgents millor”, per contenir l’escalada de preus de l’energia. De l’amplitud de les mesures que adopti la UE en dependrà la magnitud de les iniciatives que el Govern central aprovarà en el seu pla anticrisi quatre dies després, el 29 març, i el seu impacte en els comptes públics. El gran escull per a les aspiracions de Sánchez són les resistències d’Alemanya, amb el canceller de la qual, Olaf Scholz, es reuneix aquesta nit a Berlín. El president, però, compta com a aliats per a moltes de les seves demandes amb Itàlia, Portugal, Grècia, Romania i fins i tot, en alguns aspectes –no el de les interconnexions–, amb França. J.C. Merino dímir Putin no hagués optat per reescriure l’ordre mundial a matadegolla. En aquest sentit, en els espais polítics –IU, comuns, Podem i l’entorn de la vicepresidenta– molts actors interpreten aquesta dissensió sobre com aplicar el pacifisme quan ja no hi ha pau com una discussió sobre l’abast de la malla del galliner quan les gallines han fugit. I proposen d’anar a buscar-les abans.

Fonts de la coalició assenyalen que la cresta de l’onada ja ha passat i que el sainet de fa dues setmanes no es repetirà, un cop basculat el pes de l’acció política a les mesures econòmiques pal·liatives, però aquesta hipòtesi passa perquè la guerra no s’agreugi. La

La vicepresidenta, que dimarts es va citar amb Sánchez, centrarà la batalla política en les mesures econòmiques

Els ministres d’Unides Podem han llimat la seva dissensió, condicionada a l’evolució de la guerra

paradoxa és que una escalada i la implicació més gran de l’OTAN seria l’escenari que donaria la raó a Podem, contrari a alimentar amb armes la capacitat de resistència dels ucraïnesos.

A l’horitzó, la cimera de l’OTAN del juny anuncia forta maror. Fa dos mesos apareixia com una ocasió del PSOE per ferse fotos solemnes i avui es revela com una cita estratègica clau per a Europa. I caldrà veure què es fa amb l’agitat antiatlantisme redescobert aquest mes pel partit que va decidir ser govern en un país de l’OTAN. ●