La Vanguardia (Català-1ª edició)
“És el moment de la península Ibèrica”
João Mira Gomes Ambaixador de Portugal a Espanya
João Mira Gomes (Lisboa, 1959) és l’ambaixador de la República Portuguesa a Espanya. Ha estat representant diplomàtic del seu país davant l’OTAN, ambaixador a Berlín i secretari d’Estat de Defensa abans d’ocupar l’actual responsabilitat a Madrid. La Vanguardia ha entrevistat l’ambaixador portuguès per conèixer la posició del seu país davant la crisi energètica derivada de la guerra a Ucraïna i davant el projecte Midcat, gasoducte transfronterer paralitzat fa tres anys, que ara podria ser reprès.
Els organismes reguladors de França i Espanya van votar el 2019 a favor de paralitzar el Midcat perquè el consideraven poc rendible a llarg termini. Portugal s’hi va oposar. Per què?
Evidentment, no prevèiem la invasió russa d’Ucraïna. Vam estar a favor del Midcat perquè convé als interessos estratègics de Portugal. Per a Portugal és urgent disposar de més bones connexions amb Europa. No volem ser una illa energètica. No volem ser un país aïllat. Volem poder vendre la nostra electricitat renovable al mercat europeu i volem connectar la planta regasificadora de Sines [port situat al sud de Lisboa] amb la xarxa gasista europea. Volem participar en els projectes de l’hidrogen verd, un dels combustibles del futur. Defensem que la península Ibèrica tingui un paper estratègic important a Europa. Ho creiem des de fa temps, i després del 24 de febrer [data de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna] aquesta convicció és molt més forta.
El Midcat ha passat de l’oblit a les taules de treball de la Comissió Europea i de l’OTAN. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha declarat que ara les connexions energètiques transfrontereres són prioritàries. El president del Govern d’Espanya s’ha fet seu el projecte, amb el suport de la ministra de Transició Ecològica, fins fa unes setmanes reticent. França diu que està disposada a tornar a estudiar el projecte si el paga la Unió Europea. Portugal podria aixecar ara la mà i exclamar: “Jo ja ho deia i no em vau fer cas”.
No és el moment de crítiques i retrets. L’important és l’objectiu de fons: evitar que la península Ibèrica continuï sent una illa energètica, desenvolupar el potencial estratègic de la península Ibèrica en una Europa unida. L’important és considerar tota aquesta qüestió des d’una perspectiva europea. No és una qüestió bilateral; és una qüestió europea. Em vaig entrevistar la setmana passada a Barcelona amb el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i vaig poder comprovar el seu interès pel projecte. Les seves declaracions durant una visita a Alemanya, al land de BadenWürttemberg, aquesta setmana, em semblen rellevants. Per a Catalunya aquest projecte també és veritablement important. El Midcat passa per Catalunya, i la principal planta de regasificació de la Mediterrània és al port de Barcelona.
Potenciar la península Ibèrica com a plataforma de distribució de gas i electricitat renovable a Europa, més hidrogen verd en un futur, obliga a comptar amb els països del Magrib. Una part del gas ve d’Algèria. Aquest país i el Marroc, sobretot el Marroc, tenen projectes importants per a la producció d’energia eòlica i solar els pròxims anys. Les relacions diplomàtiques entre Algèria i el Marroc estan trencades des de l’estiu passat. El gasoducte MagribEuropa va quedar tancat, per iniciativa algeriana, al novembre. Com s’afronta tota aquesta complexitat des de Lisboa? Està disposat Portugal a tenir més paper al nord de l’Àfrica?
Portugal està disposat a contribuir a una millora de les relacions amb els països del Magrib. Ja treballem en aquesta direcció. Saben que la distància en línia recta entre Lisboa i Rabat és més curta que entre Lisboa i Madrid? Però la millora necessària d’aquestes relacions hauria de fer-se sota l’estendard europeu, en el marc d’una visió estratègica europea. Cal europeïtzar la relació amb el Magrib. Hi haurà temes bilaterals a tractar, evidentment, però l’estratègia ha de ser europea. Algèria i el Marroc saben que els convé entendre’s amb la Unió Europea. Algèria hi pot sortir guanyant, i el Marroc, també. Sota aquesta lògica, la relació entre aquests dos països, Algèria i el Marroc, també podria millorar. No té sentit que en aquests moments, amb tot el que està passant, estigui tancat el gasoducte Magrib-Europa [gasoducte que connecta Algèria i Espanya a través de l’estret de Gibraltar travessant territori marroquí].
El Magrib-Europa també transportava gas per a Portugal. S’ha ressentit el seu país del tancament d’aquesta conducció?
La veritat és que no. Aquests darrers anys Portugal ha anat diversificant els seus proveïdors, i hem pogut resoldre el problema. Rebem gas liquat de diferents procedències, i la planta del port de Sines podria reenviar gas a la resta d’Europa.
En definitiva, vostès plantegen la configuració d’un mercat ibèric de l’energia i, per tant, un salt de qualitat en la cooperació econòmica i política entre Portugal i Espanya.
Efectivament. Creiem que és l’hora de la península Ibèrica a Europa. Espanya i Portugal poden aportar moltes coses a Europa en aquests moments de greu dificultat. A més de l’energia, hi podríem aportar una òptima base de producció agrícola i alimentària. Espanya i Portugal també hi poden aportar vies de cooperació i entesa amb Llatinoamèrica i amb els països africans. Imagini’s si en aquests moments el tractat Unió EuropeaMercosur ja estigués tancat.
Tinc entès que Portugal està a punt d’enviar un nou ambaixador a Veneçuela.
Està demanat el plàcet d’un nou ambaixador. Portugal és partidari d’obrir i millorar la relació amb Veneçuela per obtenir avenços en el procés de democratització d’aquest país. Creiem que les coses poden millorar a Veneçuela. Un altre objectiu interessant seria millorar també les relacions amb l’Iran a través de les converses de Viena. No oblidem que tots dos països són productors de petroli.
Portugal i Espanya sumen anys de bona relació. Com estan les coses en aquests moments?
Les relacions amb Espanya són òptimes, i van quedar molt ben definides a l’última cimera bilateral celebrada a la ciutat de Trujillo. En aquests moments compartim projectes molt importants. Cooperarem en el des
El gasoducte “Portugal es va quedar sol el 2019 donant suport al Midcat, però no és hora de retrets”
Les connexions “Portugal no vol ser una illa energètica, Espanya tampoc no ho ha de ser”
Tres anys després... “El Midcat és un projecte d’interès europeu; ara es veu molt més clar”
Algèria i Marroc “Amb un bon marc europeu es poden millorar les relacions amb el Magrib”
Estratègies comunes “Espanya i Portugal també poden ser plataforma agroalimentària”
Noves coordenades “Cal apostar per Llatinoamèrica i l’Àfrica, cal obrir portes a Veneçuela”
envolupament del cotxe elèctric. Portugal té reserves de liti [mineral imprescindible per a les bateries dels cotxes elèctrics], i treballarem en la fabricació de bateries. Treballarem en projectes comuns sobre l’hidrogen verd. Portugal vol donar una empenta als seus projectes d’alta velocitat ferroviària. Volem unir Porto amb Vigo. També voldríem unir l’Algarve amb Huelva i Sevilla. Volem connectar amb Salamanca. Estem construint una línia ferroviària de mercaderies d’ample europeu per connectar Sines amb la xarxa espanyola i europea. Hi ha molts projectes en cartera. Es desenvoluparà a prop de Càceres un centre ibèric d’investigació de l’energia sostenible. Cooperarem en la indústria aeroespacial...
Com?
Portugal té a les illes Açores un centre d’investigació aeroespacial. Ens agradaria cooperar amb Espanya en la posada en marxa d’una xarxa de satèl·lits per a l’observació de la Terra, amb diferents finalitats: dades ambientals, control d’incendis i també temes de seguretat.
Portugal pensa augmentar el seu pressupost de defensa?
Sí. El pressupost portuguès de defensa representa en aquests moments un 1,55% del PIB. L’objectiu és arribar en dos anys a l’1,70%. ●