Atenció a la vaga de transports

El Govern espanyol atribueix als posicionaments de l’extrema dreta la violència que acompanya la vaga que un sector minoritari de transportistes fa des de dilluns passat i que afecta especialment algunes comunitats autònomes, com Galícia o Andalusia, però que perjudica el subministrament normal de mercaderies i aliments a tot l’Estat. Sigui qui sigui qui estigui al darrere de la vaga esmentada, no hi ha res que justifiqui l’actuació de piquets violents que impedeixen o coaccionen la llibertat de moviments de tots els que vulguin treballar.

L’enorme malestar existent al sector de transport per carretera, i també entre els agricultors, per la ruïna que els suposa l’elevat preu a què han arrobat els combustibles, augmentat per la guerra de Putin, propicia un camp adobat per a l’explosió de les protestes. La pujada de gairebé un 50% del gasoil i de la gasolina l’últim any posa especialment contra les cordes de la supervivència econòmica els transportistes i els agricultors, que són majoritàriament autònoms. Aquest increment tan intens dels costos provoca que puguin perdre diners, encara que treballin, per la impossibilitat de repercutir-los en els preus i les tarifes. El president del Govern central ha promès adoptar mesures d’ajuda a aquests sectors a finals de mes, però és comprensible que hi hagi qui no pot esperar. No és el cas de les grans empreses de transport, que no secunden la vaga.

Al Govern espanyol potser li ha faltat sensibilitat per reaccionar amb més rapidesa davant un problema tan urgent per a moltes persones. Però això, com hem dit, no justifica que els convocants de la vaga facin servir la violència i la coacció per pressionar els col·legues i boicotejar la cadena de subministraments. En alguns mercats i botigues d’aliments comencen a faltar productes com la llet o el peix.

El Govern central treballa en el Pla Nacional de Resposta a la Crisi a Ucraïna, que s’aprovarà el 29 de març, i que preveu rebaixes fiscals per al sector del transport i l’agricultura. El Congrés acaba de convalidar, a més, el decret llei sobre el transport de mercaderies per carretera i funcionament de la cadena logística, aprovat l’1 de març, i que recull les vint mesures acordades amb el sector que van evitar l’anterior aturada que s’havia convocat al desembre. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, manté contactes estrets amb el Comitè Nacional del Transport per Carretera (CNTC), que reconeix com a mitjancer “legítim” del sector, mentre declara que no negociarà amb els convocants de la vaga, l’anomenada Plataforma en Defensa del Sector del Transport de Mercaderies per Carretera, una associació minoritària al sector. Això semblaria correcte en una situació normal, però no quan hi ha una guerra a les portes d’Europa i els problemes són candents. El Govern espanyol, com ha dit la ministra, ha d’actuar amb contundència per garantir l’ordre i la llibertat de moviments, cosa que no ha fet fins ara, però també ha de tenir la flexibilitat adequada per apagar els incendis que cremen al camí abans que es descontrolin.

El mateix president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha instat el Govern espanyol a prendre mesures de contenció dels preus de l’energia abans del Consell Europeu, previst per als dies 24 i 25 de març. Ha donat a entendre que, en certa manera, la situació del país és explosiva i que cal activar solucions immediates, perquè és molt important garantir la tranquil·litat. També ha demanat una atenció especial per al camp, que també prepara protestes davant la gravetat de la situació que pateix des de fa temps i que ara es fa insostenible. La vaga de transport esmentada, encara que minoritària, pot ser la punta d’un iceberg que encara no es veu. ●

El Govern espanyol ha de negociar i garantir els subministraments i el dret al treball