Acaba l’era de tipus zero

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) ha tancat el cicle més llarg de política monetària superexpansiva, iniciada en la crisi economicofinancera del 2007-2008 i represa posteriorment davant la pandèmia de la covid que va terroritzar el món el 2020 i el 2021. L’actual situació de guerra a Ucraïna no sembla el millor moment per restringir la massa monetària ni apujar els tipus d’interès. Però el país es troba amb una inflació disparada, que ha arribat al 7,9%, una taxa que no es registrava des de feia més de quaranta anys, i amb una situació de gairebé plena ocupació que pressiona els salaris a l’alça i amb això retroalimenta les tensions de preus.

La pujada de tipus d’interès fins a una franja situada entre el 0,25% i el 0,50%, que ja es va anunciar fa uns mesos, és l’inici d’una tanda de sis que podria situar el preu del diner en el 2% a finals de l’any. En realitat, el fet d’haver-se anunciat l’increment dels tipus d’interès directors ja havia fet que pugés el cost de les hipoteques per a habitatges i altres tipus de crèdit de referència.

Per a la zona euro la pujada dels tipus d’interès directors als Estats Units és una mala notícia, ja que reforça el dòlar davant la moneda única europea. L’abaratiment de la cotització de l’euro, en aquest sentit, encareix les importacions en dòlars i pot provocar més inflació en incrementar els preus, fonamentalment els del petroli i el gas natural, que ja es troben en nivells històricament molt elevats. Si com a conseqüència d’això s’agreugen les pressions inflacionistes a la zona euro, molt elevades a causa de la guerra de Putin a Ucraïna, el Banc Central Europeu es podria veure obligat a apujar també tipus d’interès abans de l’esperat.

Si bé l’economia dels Estats Units pot suportar una pujada de tipus d’interès, ja que la taxa d’atur amb prou feines és del 4%, que equival a plena ocupació, a la zona euro suposaria un dur impacte per a la ja debilitada recuperació econòmica, amb el consegüent augment de l’atur, amb una taxa al voltant del 10%. La rendibilitat més gran que a partir d’avui ofereixen els actius denominats en dòlars ja provoca, però, un cert increment dels tipus d’interès europeus al mercat secundari i un encariment de les emissions de deute en euros, tant públiques com privades. A més accelerarà la fugida de capitals dels països emergents cap als Estats Units, cosa que reduirà el seu creixement econòmic. Però la Fed no tenia cap altre remei que fer front a la pujada de preus. Com ha dit el seu president, Jerome Powell, l’objectiu ideal és tornar a controlar la inflació sense provocar una recessió. Aquest –per bé que moderat– és el risc. ●

La pujada del preu del diner als EUA augura augments futurs a Europa