La Vanguardia (Català-1ª edició)
Democràcies o autocràcies
Europa vol oblidar el seu passat i Putin intenta recompondre un imperi que ja no existeix. La guerra oberta per Rússia contra Ucraïna ha aconseguit fins al moment dos objectius inesperats: ha enfortit les institucions europees i l’atlantisme adormit en temps de Trump i ha promogut un patriotisme resistent al poble d’Ucraïna que ha portat a entorpir i alentir l’ocupació russa del país.
La guerra llampec no s’ha produït i les forces invasores avancen lentament causant destrucció i mort. Els informes sobre el nombre de baixes no són fiables, però el Kremlin ha reconegut haver perdut mig miler de combatents mentre que la intel·ligència dels Estats Units estima que han estat més de set mil. Zelenski no parla de víctimes ucraïneses, però, tenint en compte les destrosses causades en barris urbans, deuen ser uns quants milers.
En la intervenció televisiva de dimecres, Putin va enviar un missatge amenaçador cap als mateixos russos.
La guerra de Putin a Ucraïna també pretén debilitar les democràcies europees
Els va parlar de quintacolumnistes perquè “se’ls escopís com a un mosquit que es cola a la llengua”, aquells traïdors que han estat captivats per Occident l’objectiu últim del qual és la destrucció de Rússia.
El més urgent és aturar les hostilitats i trobar un pacte entre Occident i Rússia. Tant de bo funcionés l’apaivagament que va fracassar el 1938 amb Hitler. Europa s’uneix sense fissures perquè sap que té davant un país molt gran que vol anar més enllà que controlar Ucraïna. Pretén derrotar la llibertat i el sistema de vida d’Occident. Ha tornat la guerra freda amb un Putin que insinua que guarda a la recambra les armes nuclears i un Joe Biden que parla del president de Rússia com un “criminal de guerra”. Una retòrica que no es va utilitzar ni en els temps més durs entre Bréjnev i Nixon o entre Khruschov i Kennedy.
Una de les moltes explicacions del conflicte que s’entaula a Ucraïna és la lluita oberta entre les democràcies i els règims autoritaris o dictatorials. El que està en joc és la llibertat que cal defensar fins i tot quan se’n gaudeix amb normalitat.
El xoc serà llarg i incert. Les ferides de la guerra no es cicatritzen d’avui per demà. Va començar amb Atenes i Esparta, i ha cavalcat sense parar al llarg dels segles. La causa de la llibertat ha tingut alts costos humans i materials, però ha estat sempre viva i la carta guanyadora. ●