La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’efecte de la covid en la salut mental s’arrossegarà fins al 2025, diu el Govern
“Tindrem un problema important d’estrès”, avisa el conseller Argimon
Els efectes de la pandèmia en la salut emocional de la població s’allargaran durant uns quants anys, almenys durant la vigència del Pla de Salut 20212025, que ahir va ser presentat solemnement als professionals en un acte al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Segons Aina Plaza, directora general de Planificació de la conselleria, l’abordatge de les seqüeles emocionals de la covid “requereix una feina profunda i no tindrà efectes immediats”.
En aquest sentit, el programa de benestar social i salut comunitària que ha començat a implantar-se –consistent en la incorporació de referents de benestar social comunitari als Equips d’Atenció Primària– s’escamparà a tot el territori. “Esperem que el 2025 les desigualtats en percepció del benestar emocional hagin baixat”, va dir Plaza especulant sobre la durada de les conseqüències de la pandèmia.
Els referents de benestar emocional incideixen en grups de població amb més necessitats socioeconòmiques, nens, joves i gent gran. Són professionals sanitaris amb la missió de promoure la salut emocional i detectar factors de risc psicosocials que puguin derivar en patiment mental o addiccions.
El Pla de Salut català, que segons l’OMS és un referent internacional, és la brúixola que estableix els objectius per a la millora del sistema de salut. Mig miler de professionals, a més d’ajuntaments, altres departaments de la Generalitat, ciutadans o entitats, han aportat la seva experiència per a la confecció d’una guia que ha de donar resposta als nous reptes sanitaris.
Josep Maria Argimon insisteix, però, a reclamar un finançament adequat. “La Generalitat va fer un esforç molt important als pressupostos del 2022, però necessitem recursos que reclamem com a recursos extraordinaris que han de venir de Madrid”, va exposar el titular de Salut, que va criticar l’“infrafinançament crònic” del seu departament. “Cal afegir que tindrem tot un problema important d’estrès i situacions traumàtiques que han passat durant la covid, i persones que ens arriben (els refugiats d’Ucraïna). Això són recursos extra, situacions extraordinàries que requereixen dotació”, va argumentar.
Aina Plaza va remarcar que la vuitena edició dels plans de salut que la Generalitat ha elaborat els últims 30 anys implica la transformació del sistema a partir d’uns eixos estratègics: garantir la igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida, foment dels entorns saludables (amb apartats com el control de la contaminació, la seguretat alimentària, les resis
El conseller confirma que l’òmicron B2 s’imposa, però que no repercuteix en el sistema assistencial
tències als antibiòtics i un nou model de vigilància epidemiològica) o la integració de la salut més enllà del sistema sanitari.
D’altra banda, Argimon va anunciar que la subvariant B2 de l’òmicron serà predominant a Catalunya les pròximes dates però el seu creixement no ha tingut repercussions en l’àmbit assistencial. Segons el conseller, falten dies o setmanes per precisar les conseqüències de la denominada variant sigil·losa, i els estudis que se n’han fet a la Gran Bretanya que apunten a una afectació més gran als pulmons no són concloents.
En un altre ordre, va apuntar que els hospitals catalans (Vall d’Hebron, Clínic i Sant Joan de Déu) estan perfectament preparats per atendre una arribada imminent de famílies d’Ucraïna amb nens afectats pel càncer. ●
luntaris atesa la seva incapacitat per mantenir relacions íntimes amb dones.
Els autors assenyalen que les històries personals dels agressors subratllen “l’amenaça específica que representa l’extremisme misogin”.
Aclareix que aquesta ideologia basada en el gènere, anomenada a vegades com a “supremacia masculina”, és matèria d’investigació d’agències governamentals i de grups de defensa de drets, pel fet que s’associa amb la violència massiva.
S’esmenten casos concrets. Elliot Rodger, de 22 anys, va matar el 2014 sis persones i en va ferir 14 a Santa Barbara (Califòrnia). Abans de l’atac, Rodger es va retreure la seva frustració per no aconseguir tenir una nòvia i va expressar el menyspreu per les dones i per les parelles interracials. El pistoler es va suïcidar.
Un altre succés que s’hi inclou és el de Roy Den Hollander, de 72 anys. El 2020 va assassinar a Nova Jersey el fill de la jutgessa Esther Salas. Donin Hollander es va descriure com a advocat antifeminista i va afirmar que “la virilitat està en perill”.
Però el tema que centra l’informe, i el que li dona el títol, se centra en Scott Paul Beierle, si bé només se l’identifica per les inicials SB. Els Serveis Secrets consideren que il·lustra l’enfocament que cal potenciar, ja que Beierle va mostrar nombrosos senyals d’alarma, des de l’escola, fins a la universitat, l’exèrcit (va estar-hi dos anys) o en les seves ocupacions, entre d’altres, la de docent. El van fer fora de tot arreu, però ningú no va fer sonar l’alarma. Ni per les cançons o històries que va penjar a internet o les xarxes, com una espècie de novel·la en què descriu el que ell mateix va fer el 2018 a Tallahassee (Florida). Va entrar en una sauna i va matar dues dones i en va ferir sis. Per sort, se li va encallar la pistola.
“Si no puc trobar una dona decent per viure-hi, trobaré dones indecents per morir amb elles”, va escriure en una nota el dia del seu tiroteig. ●
El document assenyala “l’amenaça específica que representa l’extremisme misogin”