La Vanguardia (Català-1ª edició)
Barcelona sedueix els líders de la Copa de l’Amèrica
L’impuls unànime d’administracions i empreses i el recinte portuari són els principals punts forts
La candidatura de Barcelona va guanyant punts. La possibilitat que la ciutat aculli la Copa de l’Amèrica de Vela el 2024 va fer un pas de gegant ahir amb la visita a la ciutat de Grant Dalton, director general de l’Emirates
Team New Zealand i de l’America’s Cup Event Ltd., l’empresa que gestiona el certamen. El director del port, Damià Calvet, va encapçalar la comitiva, que al matí va mostrar in situ a Grant i a tot el seu equip els escenaris que podrien acollir l’edició número 37 d’aquesta competició, la Fórmula 1 del mar, si es consolida l’opció Barcelona.
En la solidesa de la candidatura hi està tenint un paper primordial el fet que les administracions remin en una mateixa direcció i que empreses i entitats, sota el paraigua de Barcelona Global, estiguin treballant per atreure a la ciutat la que és la competició internacional més antiga del món i una de les de més impacte mediàtic i econòmic.
Gran Dalton va arribar ahir a Barcelona procedent de Londres. L’acompanyaven, entre d’altres, Stewart Hostjord, CEO de l’agència Origin Sports, l’empresa britànica que està fent el seguiment de les possibles seus, i alguns membres de l’Emirates Team. El màxim responsable de l’equip neozelandès ja coneixia els principals eixos de la candidatura de Barcelona, que competeix amb altres propostes com Màlaga, Cork (Irlanda) i Jiddah (Aràbia Saudita).
Des del World Trade Center, la visita va començar a les mateixes instal·lacions del port. El seu president, Damià Calvet; el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni; la presidenta de Barcelona Global, Aurora Catà, i el CEO de Barcelona & Partners (l’agència vinculada al lobby empresarial Barcelona Global), Ángel García, van encapçalar la comitiva barcelonina. Tots es van embarcar a última hora del matí per veure des del mar els espais que podrien acollir la Copa de l’Amèrica, on s’ubicaria la zona tècnica, l’espai per als equips, per al públic...
El Port Vell hi tindrà un paper principal, i aquest és un dels principals punts forts de la candidatura barcelonina: la connexió entre el port i el mar. Les bases dels equips es podrien instal·lar a les Drassanes –que utilitza actualment Baleària–, i d’allà les embarcacions podrien sortir directament per l’Escullera, de manera que les àrees de competició se situarien davant el frontal marítim de la ciutat.
Un altre factor a favor de Barcelona: les necessitats tècniques de la competició –considerada un dels tres esdeveniments esportius més importants del món després del Mundial de Futbol i els Jocs Olímpics– encaixen amb les possibilitats de les instal·lacions portuàries. Les obres d’ampliació ja planificades i aprovades per l’Autoritat Portuària no fan més que jugar a favor dels requeriments de la competició. Diversos integrants de la comitiva que va fer la prospecció des del mar van coincidir
Grant Dalton i el seu equip del Team New Zealand van visitar ahir les instal·lacions del port
a destacar la bona impressió que la proposta barcelonina va causar entre els membres del comitè organitzador.
Després del dinar, la feina va continuar amb una altra reunió en què es van abordar altres aspectes, entre els quals el financer. Cal destacar que, a més del port, tant l’Ajuntament com la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona consideren que la Copa de l’Amèrica és una gran oportunitat per a la ciutat.
L’organitzador, en aquest cas l’Emirates Team New Zealand (ETNZ), que va ser l’equip guanyador de l’edició anterior, és qui decideix les dates per a la següent. De moment s’estudia la possibilitat de setembre o octubre del 2024. Els equips Ineos (Gran Bretanya), Alinghi (Suïssa), Luna Rossa (Itàlia), American Magic (dels Estats Units però que no vol competir per seguretat) i Jiddah (Aràbia Saudita) poden ser a la seu escollida dotze mesos abans que es disputi la Copa de l’Amèrica. ●
la capital catalana hi han passat 987 persones des de diferents punts d’Ucraïna. En el conjunt de Catalunya, la xifra d’ucraïnesos atesos per la Creu Roja ascendeix a 4.748, dels quals 2.792 estan sent acollits als equipaments habilitats. A aquests s’hi han d’afegir les 180 persones allotjades en albergs de la Generalitat de Coma-ruga, Vic i Barcelona.
La xifra de refugiats registrats que han arribat a Catalunya s’eleva en global a entre 6.000 i 7.000 persones, comptant també totes les que han arribat directes a casa de familiars o amics i encara no s’han registrat. A més, fonts de la Generalitat apunten que hi ha uns 415 menors escolaritzats, 103 en educació infantil, 227 en primària i 85 a l’ESO. ●