La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’espectador canvia el xip
‘El juego del calamar’ no va ser un cas aïllat: Netflix confia en l’“autenticitat local” per exportar un èxit rere l’altre des de Corea del Sud
M’he assegut moltes vegades per veure-us a la pantalla gran, somiant poder ser actriu algun dia”, expressava al febrer una agraïda Hoyeon Jung en rebre el premi SAG a la millor interpretació davant de la crème de la crème de Hollywood. El sindicat d’actors, format per més de 116.000 professionals, havia preferit la seva actuació a la de Jennifer Aniston ( The morning xou) o Elisabeth Moss ( El conte de la criada). El mateix va passar amb Lee Jungjae a la categoria masculina. Aquest doble reconeixement era la consagració d‘ El juego del calamar però també de la ficció televisiva coreana com a referent mundial gràcies a Netflix, una tendència que continua amb títols com Estamos muertos o Tribunal de menores. Quin és el secret de l’èxit?
“L’autenticitat local és bàsica a
l’hora de determinar la repercussió d’un contingut: les històries que agraden en l’àmbit local tenen moltes més probabilitats d’agradar també fora del seu país d’origen”, explica Don Kang, vicepresident de continguts de la plataforma a Corea del Sud, en declaracions per a La Vanguardia.
Aquest principi, tot i això, se l’anaven a saltar a Netflix precisament amb la sèrie de supervivència. “Vam estar a punt d’anomenar-la Round six, perquè ens preocupava que El juego del calamar només
generés interès entre els coreans”, confessa Kang, que agraeix que el director Hwang Donghyuk demanés que s’apostés pel títol inicial, tan enganxós. L’atractiu de la producció a l’exterior és quantificable: de les 1.650 milions d’hores vistes el primer mes (la millor dada en la història de la plataforma per davant de Los Bridgerton), “un 95% del consum” va venir de fora de Corea del Sud.
L’èxit de la ficció coreana es pot entendre com la conseqüència de la proliferació de Netflix amb 222 milions d’abonats i una estratègia global, i, a més, una cultura que ja fa temps que s’està fent un lloc en l’imaginari internacional amb el
K-Pop que representen bandes com Blackpink i BTS i pel·lícules que van sortir del nínxol com
Tren a Busan de Yeon Sang- ho o el
Paràsits de Bong Joon-ho, que va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula el 2020. El juego del calamar era un fenomen imprevist però, paradoxalment, també era inevitable. “Els últims anys, crec que la gent està veient i apreciant una perspectiva diferent de la narrativa coreana que continua mostrant temes que no només són propis de la societat coreana sinó de la societat en el seu conjunt,
com la injustícia social, la moralitat, la mortalitat, les amistats i les relacions, els sistemes de valors, i la desigualtat de gènere i de riquesa”, afirma el vicepresident de continguts.
Des del thriller anticapitalista, els èxits s’encadenen un rere l’altre. La sèrie de terror Hellbound (Rumbo al infierno) va ser líder al novembre. L’espacial The silent sea es va posar en primera posició al desembre i al gener va aparèixer una altra bomba: Estamos muertos, una sèrie zombi adolescent que ja és la tercera sèrie de parla no anglesa més vista de la història de la plataforma i que té el rècord de consum setmanal del 2022, amb 236 milions d’hores. I ara Kim Hye-soo acapara l’atenció amb Tribunal de menores.
“Els continguts coreans s’estan convertint en el centre de la tendència mundial de l’entreteniment i les nostres dades ho diuen clarament: el nombre d’hores de visionament s’ha multiplicat per 6 entre el 2019 i el 2021”, diu Kang. La pregunta ja no és si aconseguiran llançar més fenòmens des de la península asiàtica sinó quin serà el següent. El públic mundial ha canviat el xip. ●