La Vanguardia (Català-1ª edició)
La (inabastable) meta del reciclatge d’envasos de plàstic
El baixíssim nivell de reaprofitament del plàstic film impedeix assolir els objectius europeus, segons un estudi de l’UViC-UCC
Un estudi elaborat per investigadors de la Facultat de Disseny i Enginyeria de l’UVicUCC afirma que el sistema actual no pot garantir que el reciclatge dels envasos de plàstic arribi a un 50% el 2025 (i un 55% el 2030), com estableix la directiva europea d’envasos del 2018. La investigació, duta a terme pel departament d’investigació (Elisava Research), posa en relleu la necessitat d’integrar les estratègies del disseny i la selecció de materials nous per complir aquestes metes.
Aquesta investigació independent analitza el flux de materials de plàstics procedents d’envasos i avalua el grau de reciclabilitat. Les conclusions indiquen que a Espanya es recullen un 15,3% dels envasos de plàstic i només se’n reciclen un 10,7%, “una xifra que difereix dràsticament de les cotes oficials d’entre un 48% i un 70%” segons aquest treball.
“La impossibilitat d’aconseguir la meta europea no es deu que la recollida d’envàs de plàstic sigui baixa, sinó a una qüestió material: gairebé un 50% dels residus plàstics corresponen a la fracció del plàstic tipus film, que té una taxa de reciclabilitat efectiva d’un 3%; per tant, és impossible assolir la meta d’un 5%”, assenyala José F. López-Aguilar, un dels investigadors, autor de la tesi dirigida per Maria Lluïsa Maspoch, catedràtica de la UPC i directora del Centre Català del Plàstic, i Javier Peña, director general i científic d’Elisava.
El baixíssim nivell de recuperació del plàstic film és el taló d’Aquil·les, ja que el rebuig a la planta de reciclatge s’acosta a un 50% i el reciclatge efectiu és d’un 3%. El plàstic film, lleuger i flexible, es fa servir en bosses de snacks o llaminadures, en les habituals bosses del súper i en embolcalls o envasos que no mantenen la forma. “Les xifres oficials indiquen que estem assolint els objectius europeus. Tant de bo! Però veiem que no és així”, diu LópezAguilar.
Per contra, els plàstics rígids com el polietilè d’alta densitat (utilitzats en ampolles de detergent) i el PET (d’ampolles d’aigua i refrescos) presenten una taxa de reciclatge del voltant d’un 30%, i la diferència més baixa entre la taxa de recollida i la de reciclatge n’afavoreix el reaprofitament.
“La clau de tot és el disseny i la selecció dels materials, perquè amb unes taxes tan elevades del plàstic film es fa impossible complir la directiva”, insisteix l’investigador. L’estudi recull diverses recomanacions per millorar la gestió dels residus.
En primer lloc, reclama limitar l’ús de plàstic film fins a eliminar-lo en usos alimentaris i utilitzar com a alternativa material compostable, perquè, una vegada recollit selectivament, pugui continuar al mateix canal de recuperació que la fracció orgànica. Com a envàs d’aliments en sec (arròs, llegums...), es recomanen el paper i el cartró. I, finalment, es proposa utilitzar el plàstic PET només en usos alimentaris i mantenir el polietilè d’alta densitat per al contacte amb productes no alimentaris. ●