La Vanguardia (Català-1ª edició)
El ritual de tornar al lloc dels fets
Aubameyang ja havia marcat a Mestalla, al Nàpols, a l’Ali Sami Yen... i al Bernabeu
Es un misteri. D’aquests intangibles dels quals està fet el futbol. Hi ha camps que, sense saber per què, sense tenir una explicació raonable, li van bé a un futbolista. Escenaris que li van com l’anell al dit, que l’inspiren. Hi ha equips amb què un davanter, home de ratxes, té un especial feeling. Potser és pels bons records del passat. Perquè ja hi van sortir triomfants en un encreuament anterior. Però se senten com casa, encara que sigui en un estadi que anomenen infern, com al nou Ali Sami Yen.
Pierre-Emerick Aubameyang té el ritual de tornar al lloc dels fets. És una espècie de litúrgia personal. Castiga els mateixos equips que ja havia agullonat. Bon costum per als interessos dels colors que defensa actualment, els del Barça.
Als 32 anys, i amb prop de 300 gols a l’elit, el gabonès té moltes víctimes en el seu historial, però és curiós que tingui predilecció per a algunes. Li agrada repetir. S’hi acarnissa.
El 2019, jugant amb l’Arsenal, va fer un hat-trick a Mestalla. Al febrer, va estrenar el seu caseller de barcelonista al camp del València. El 2013, amb el Borussia Dortmund, va batre Reina, porter del Nàpols, club que també va eliminar amb els gunners. En el Diego Armando Maradona va fer el quart del Barça en l’anterior eliminatòria.
Aubameyang ja coneixia el Nef Stadium d’Istanbul i els aficionats del Galatasaray ja l’havien la pròpia pell. Va ser el 2014 a la Champions quan el Borussia hi va guanyar per 0-4. Qui va obrir el marcador i va fer el segon aquella nit? Ho han endevinat: l’actual 25 del Barcelona. El davanter va repetir i gairebé va estar a punt de calcar l’actuació. Es va quedar a centímetres. A prop del descans, va rematar amb el cap al travesser un centre d’Adama. Però es va rescabalar a l’inici de la segona part. Després de dues grans parades d’Iñaki Peña, va pescar la pilota solta a l’àrea i la fer entrar a la xarxa en el que va ser l’1-2 definitiu.
“Què et puc dir? Estic treballant molt. El més important és que soc feliç, tinc ganes de fer gols i d’ajudar l’equip”, diu Aubameyang sobre el seu rendiment immediat.
El davanter està donant la raó al tècnic que va triar inscriure’l a l’Europa League el 3 de febrer, quan ni tan sols l’havia vist jugar amb l’equip. “Auba ha estat un regal caigut del cel”, li regala Xavi Hernández. Ja ha fet sis gols en els seus últims set partits i ha col·laborat en la ratxa d’onze matxs que suma l’equip de l’egarenc sense perdre. En aquests dos mesos, el Barça ha sumat vuit victòries, tres (Atlètic, Elx i Galatasaray) amb remuntada.
El company Toni Muñoz confirma –periodista especialitzat en esdeveniments d’aquest diari– que és cert que els autors de delictes solen passar de nou pel lloc de la infracció. No es tracta d’una llicència literària de la ficció. Els agrada veure l’enrenou que han causat. Per això, la policia sol tenir sempre efectius vigilant les escenes i es fixen en els curiosos o els rondaires i fins i tot es camuflen als funerals en casos més luctuosos.
Aubameyang ja ha ensenyat que té entre cella i cella els equips que ja ha batut, de manera que pot ser un futbolista clau en el clàssic de diumenge. Cinc gols li ha marcat al Madrid el gabonès, que els ha celebrat en les seves dues últimes visites al Bernabeu. Vigilin aquest home.
El Barça fa dos mesos que no perd; ha jugat 11 partits, amb vuit victòries, tres remuntant