La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Executiu estudia proposar a la UE un límit per a la llum de 180 euros/MWh
Ribera insisteix que l’important és deslligar el gas dels preus elèctrics
Limitar el preu de l’electricitat a 180 euros el megawatt hora. Aquesta és la proposta que els governs espanyol i portuguès volen plantejar a la Comissió Europea per frenar l’escalada de preus de les factures dels contribuents.
La xifra coincideix amb el límit que tenia la legislació que regulava la formació de preus al mercat majorista de la llum, fins que la primavera passada es va modificar per ajustar-se a la legislació europea. Es va elevar llavors aquest límit a 3.000 euros al mercat diari i fins a 9.999 euros el MWh a l’intradiari.
La proposta va ser anunciada pel ministre de Medi Ambient i Acció Climàtica portuguès, João Matos Fernandes, que també va confirmar que les centrals de cicle combinat de gas natural que tinguin costos variables per sobre d’aquest preu rebrien el diferencial de cost, pagat per un fons comú europeu o, si fos a través de finançament nacional, amb el dèficit tarifari.
La vicepresidenta de Transició Ecològica, Teresa Ribera va confirmar ahir en una entrevista a Onda Cero que és una de les propostes que està estudiant el Govern espanyol, però que n’hi ha moltes d’altres sobre la taula, ja que el president Pedro Sánchez a escala europea i les ministres del ram econòmic a escala estatal estan mirant de consensuar posicions amb la resta de països, grups polítics i comunitats autònomes.
L’objectiu principal d’Espanya és articular un mecanisme europeu que permeti desvincular el preu del gas de la formació dels preus de l’energia, com passa en aquest moment. “Una cosa és el preu del gas, que està totalment distorsionat, i una altra el preu de la llum que estan suportant famílies i empreses. Per això cal articular una resposta operativa que tingui efecte des del primer dia que el preu del gas no determini el preu del mercat elèctric. Que hi hagi un límit al preu del gas en la configuració del mercat elèctric. Això no vol dir que es deixi de pagar el gas. Vol dir que l’única tecnologia que es paga al preu del gas al mercat és el gas. I la resta de tecnologies operaran tal com operen amb ordre de mèrit i prelació. Amb aquest sistema, fins i tot un preu del gas més alt pot suposar un rebut més barat als consumidors”, va explicar Ribera després de la seva participació al Consell Europeu de ministres de Medi Ambient.
Però el límit de 180 euros va revoltar ahir consumidors i experts en el mercat elèctric. És cert que aquests 180 euros suposen una rebaixa d’un 22,7% davant el que es pagarà avui per la llum al mercat majorista, 232,28 euros MWh, i un 67% per sota del rècord de 544 euros MWh que es va assolir el 8 de març. També ho és, com va reconèixer Ribera, que abans que es disparés el mercat l’estiu passat aquesta quantitat es considerava “una bogeria”.
Des de l’associació de consumidors Facua es va rebutjar de totes totes la proposta del Govern espanyol, a qui exigeix un màxim de 50 euros el MWh. “D’aquesta manera, entorn d’un 75% de la generació elèctrica a Espanya continuaria retribuintse a un preu molt superior al seu cost de producció”.
Una altra de les mesures que valora Espanya és la proposta d’Itàlia, que segons va explicar Ribera consisteix a comptar amb un preu únic per al gas arreu d’Europa. “No és senzill, però ho hem de veure amb interès”, va comentar.
“Cap preu per al gas no és l’adequat pel que fa a l’energia elèctrica. Pot funcionar per a activitats que necessitin el gas com a matèria primera essencial, però això no és així al mercat elèctric.
Aquí cal treure el gas del sistema de formació de preus de l’electricitat”, adverteix Fernando Ferrando, president de la Fundació Renovables.
Una posició semblant van defensar ahir els exministres Jordi Sevilla i Álvaro Nadal a la novena edició d’Energy Prospectives, organitzada per Fundació Naturgy i l’IESE Business School. “Si poses un límit, no dones un senyal adequat al consumidor. Perquè els dius que el cost de consum és més baix que el cost de producció”, va advertir Nadal, que va ser ministre d’Energia amb el PP.
Jordi Sevilla, exministre d’Administracions Públiques i expre
Els consumidors i les elèctriques proposen límits d’entre 50 euros i 80 euros el MWh
La vicepresidenta Ribera adverteix que 27 solucions diferents a Europa “serien el pitjor escenari”
La quarta jornada de l’aturada indefinida de transportistes contra la pujada del preu dels carburants va provocar ahir problemes de distribució i abastament en diverses factories i mercats majoristes, si bé l’afectació va ser desigual i va tenir un impacte molt diferent en funció del territori i el tipus de producte. A Catalunya i Madrid els incidents van ser inferiors i amb prou feines es van registrar retards logístics, mentre que en punts d’Andalusia, Extremadura i Galícia l’acció més gran dels piquets va paralitzar part del transport de mercaderies.
El sector alimentari va ser un dels més perjudicats. Concretament, l’activitat en llotges i mercats majoristes es va veure alterada, i centrals com Mercabarna o Mercamadrid van rebre menys peix, verdures i hortalisses. Es tracta, sobretot, d’alguns productes procedents de Galícia i Andalusia, on el seguiment de la protesta és més gran que en altres punts d’Espanya. A Mercabarna van registrar un 11% menys de peix, bàsicament musclo gallec, lluç i rap, i un 33% menys de verdures i hortalisses –albergínia, carbassó i pebrot d’Andalusia–. Els majoristes, van informar des de la central, miren de buscar alternatives i s’estan proveint en mercats alternatius, com França. “No hi ha falta de productes, però sí que falten algunes categories de producte”, afirmaven des de Mercabarna. A Mercamadrid van descarregar a primera hora del matí un 65% de la seva mercaderia habitual.
La indústria làctia, que dimecres va alertar d’un tancament temporal de la seva activitat pels problemes logístics, va assenyalar que les incidències s’estan concentrant a Galícia, on asseguren que un 70% de les factories van haver de parar ahir, i en algunes plantes de grans companyies com Capsa o Lactalis, també han hagut de frenar part de la producció perquè no arriba llet i altres productes necessaris per a l’elaboració, explica Luis Calabozo, president de l’associació d’indústries làcties Fenil. A Catalunya no va haver de parar cap factoria ni es van detectar problemes en la recollida de llet, van confirmar des del sindicat Unió de Pagesos. El grup Calvo, per la seva banda, ha decidit aturar l’activitat de manera temporal a la seva seu central, situada al municipi corunyès de Carballo, a partir de dilluns vinent, 21 de març, pels problemes a les llotges de la zona, segons van explicar fonts de l’empresa a Europa Press.
La preocupació al sector de l’alimentació i la distribució és alta, sobretot si continua l’aturada convocada per la Plataforma per a la Defensa del Transport, que agrupa transportistes autònoms i no té el suport de les grans agrupacions del sector ni dels sindicats. Fonts de la distribució expliquen que ahir no hi havia falta d’aliments als supermercats, però sí tensions en la seva cadena logística que provocaven retards en els lliuraments per l’acció dels piquets, a excepció de casos puntuals. “Estan actuant com una guerrilla, movent-se d’un lloc a l’altre per dificultar el transport”, assenyalen.
Els impulsors de la protesta lamenten que l’increment del preu dels carburants els obliga a treballar gairebé amb pèrdues i la seva activitat voreja l’inviable. Diversos ministres del Govern central, tot i això, van vincular la Plataforma amb la ultradreta i els van restar legitimitat per negociar. Així ho va considerar la ministra de Transport, Raquel Sánchez.
L’Executiu es va comprometre, a més, a garantir la circulació de les mercaderies i frenar “actes de boicot violents” contra els camioners que sí que volen treballar, per a la qual cosa Interior va mobilitzar prop de 24.000 efectius de la Policia i la Guàrdia Civil. L’aturada també ha castigat la indústria i empreses com Azucarera, Acerinox o ArcelorMittal van haver de parar part de la producció. ■
Els centres majoristes pateixen falta de peix, fruites i hortalisses de Galícia i Andalusia
Factories com Azucarera, Acerinox o ArcelorMittal suspenen part de la seva activitat