La Vanguardia (Català-1ª edició)
IAG s’assegura un 20% d’Air Europa amb un crèdit convertible en capital
El grup hispano-britànic avança 100 milions i negocia un any en exclusiva
International Airlines Group (IAG), el hòlding de què depenen British Airways, Iberia i Vueling, s’ha assegurat la possibilitat de controlar Air Europa en el futur gràcies a un préstec de 100 milions d’euros concedit a Globalia, el grup de la família Hidalgo que controla l’aerolínia. L’acord, anunciat ahir mitjançant un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) abans del tancament de l’operativa borsària, suposa un gir radical en l’operació després de la ruptura de les negociacions de finals de l’any passat.
Tot continua obert i ara està més a prop que tingui lloc la integració, sobre la qual encara hi ha dubtes des del punt de vista regulatori i de les autoritats de la competència. Aparentment, als inversors no els va agradar l’anunci, ja que les accions d’IAG van ser ahir les pitjors de l’Ibex amb un retrocés d’un 2,7% en una jornada en què el conjunt de l’índex va avançar un 0,4%.
L’absorció d’Air Europa es va veure truncada per la irrupció de la pandèmia el març del 2020, cosa que va provocar – amb el confinament i altres restriccions a la mobilitat– que el trànsit aeri es desplomés. Air Europa, que ja arrossegava certa debilitat financera, va aconseguir a finals d’aquell any un baló d’oxigen de 475 milions d’euros del fons de suport a la solvència per a empreses afectades per la crisi de la covid que gestiona la SEPI.
Però al marge d’aquest desembarcament –un 51% de l’ajuda pública es va fer a través d’un préstec participatiu–, l’operació de Globalia amb la propietària d’Iberia es va mantenir a l’agenda, en espera que s’aclarissin les incerteses del sector. Òbviament, els 1.000 milions pactats al seu dia ja no es preveien.
A finals de l’any passat, amb el sector aeri a prop de la tan anhelada normalització, IAG i Air Europa van trencar i aquesta última es va obrir a altres opcions. La més factible era la d’Air France, amb què hi havia una forta complementarietat. Les negociacions amb l’aerolínia francesa van crear una profunda preocupació a IAG i a Iberia per la competència potencial en les rutes amb Llatinoamèrica. El president d’IAG, Luis Gallego, va arribar a dir llavors que “si Air Europa s’alia amb una companyia europea seria catastròfic per als interessos d’Espanya i del hub de Madrid”.
Ara tot es recondueix, malgrat que encara no hi ha res fet. El préstec no garantit de 100 milions a set anys està subjecte a les pertinents aprovacions regulatòries. IAG tindrà l’opció de convertir el préstec en una participació de fins a un 20% d’Air Europa.
El grup hispano-britànic va dir en una nota que “amb aquesta operació, IAG demostra la seva decidida aposta pel hub de Madrid i la connectivitat aèria d’Espanya, claus per a la recuperació del turisme i de l’economia espanyols i per poder competir amb els principals hubs europeus, tant per consolidar-ne el lideratge a l’Atlàntic Sud, sent Madrid la porta d’entrada entre Amèrica Llatina i Europa, com per apostar per la connectivitat amb l’est del planeta”.
L’acord està condicionat que Globalia rebi l’aprovació dels bancs sindicats que van facilitar el contracte de préstec parcialment garantit per l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i de la SEPI. L’acord preveu un període d’exclusivitat d’un any mentre es duen a terme les converses –la família Hidalgo no podrà ni parlar amb tercers– i va acompanyat d’un dret a igualar qualsevol oferta de la competència per Air Europa els pròxims tres anys. A més, s’ha pactat un dret de sortida amb Globalia en cas que decideixi vendre Air Europa en un futur.
Luis Gallego diu que aposta pel ‘hub’ de Madrid i també per la connectivitat aèria d’Espanya
ha quedat més remei que començar a frenar: ni la nostra Hisenda pot endeutar-se gaire més, ni el BCE pot comprar tot el que aquesta emet.
Finalment, a llarg termini, emergeixen dificultats més substancials: reduir la dependència energètica de Rússia; afrontar les conseqüències del gir de la política exterior alemanya que, des de l’Ostpolitik de Willy Brant als anys seixanta fins a Angela Merkel, ha tingut un eix bàsic en l’obertura econòmica a l’Est; i, gestionar les conseqüències sobre l’economia mundial de la guerra i els seus efectes sobre les relacions de la UE amb Rússia i dels EUA amb la Xina i, també, amb l’Índia. Emergència d’una globalització diferent?
En conjunt, un panorama diferent del que estàvem acostumats des del 1991, i que anuncia un futur més sever i incert. Perquè, després de dècades d’inserció de Rússia i la Xina en l’economia global, els efectes del conflicte es deixaran sentir més enllà del seu final: a mesura que la pols de la guerra es dissipi, visualitzarem el contorn del nou món on estem entrant.
I no només en l’àmbit internacional, sinó també aquí: els xocs de l’última dècada han ampliat la desigualtat, han deteriorat les expectatives de futur i han creat un profund cansament en la ciutadania. Si no es distribueixen adequa
Els efectes del conflicte d’Ucraïna es deixaran sentir més enllà del seu final
dament els costos que cal afrontar, i els que s’atalaien en l’horitzó, no veurem un hivern del descontentament, com el que va patir la Gran Bretanya el 19781879, en què els límits salarials van acabar amb la victòria final de Thatcher. Si no pactem els ajustos que ens esperen, ens esperen anys de tensions socials.