Lagarde admet que la inflació a la zona euro no tornarà al patró precovid

L’OCDE calcula que el conflicte restarà un punt al creixement mundial

A mesura que el conflicte militar entre Rússia i Ucraïna s’allarga, la inflació comença a reflectir-se als indicadors i a les previsions dels organismes internacionals. Sembla que la realitat estigui corrent a una velocitat molt superior a la que les institucions són capaces de mesurar.

Per començar, a la zona euro el creixement dels preus va marcar al febrer un nou rècord quan va assolir un 5,9%, vuit dècimes més si es compara amb el gener, quan encara la invasió semblava una perspectiva llunyana.

L’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) va intentar ahir posar alguna xifra concreta a l’impacte bèl·lic. Segons les seves estimacions, la guerra suposarà un increment de 2,5 punts en la taxa d’inflació global anual, mentre que a Europa l’alça serà de dos punts percentuals. Aquest organisme no precisa sobre quins números caldria aplicar aquests augments, però és clar que les seves previsions anteriors del desembre, en què s’apostava per una inflació pròxima a un 3% al febrer, queden ara desactualitzades.

De fet, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va convidar ahir a canviar el xip. “Estem cada vegada més convençuts que la dinàmica de la inflació a mitjà termini no tornarà al patró que vam veure abans de la pandèmia”, quan l’indicador es va mantenir persistentment per sota de l’objectiu d’un 2% del BCE, va afirmar.

La institució monetària acaba d’elevar la seva previsió d’inflació per al 2022 fins a un 5,1%. Una dada que també en aquest cas sem

FONT: bla desactualitzada, tot i que Lagarde va precisar que l’impacte a l’alça podria “durar algun temps”, afectant fins i tot béns els preus dels quals varien amb menys freqüència que l’energia.

L’autoritat monetària està especialment preocupada perquè, a l’hora d’examinar el creixement dels preus, la variable geopolítica d’Ucraïna s’afegeix a d’altres que ja estaven pressionant a l’alça, com els colls d’ampolla al comerç marítim internacional i la de la transició energètica. “La política monetària no pot simplement ignorar els efectes de la transició verda si amenacen de posar en perill el compliment del nostre mandat principal d’estabilitat de preus”, va assenyalar Isabel Schnabel, representant d’Alemanya al directori del BCE.

La seva frase reconeix per primera vegada de manera oficial que la transició europea cap a una economia més verda i menys dependent dels combustibles fòssils per combatre el canvi climàtic implicarà un preu a pagar en termes d’inflació a què no pot ser aliena la política monetària.

Qui no perd el temps és el Banc d’Anglaterra, que va apujar ahir els tipus d’interès per tercera vegada consecutiva fins a un 0,75%, el seu nivell precovid. L’objectiu és frenar la inflació, que preveu que podria superar un 8% el 2022.

Pel que fa al creixement, ni la UE ni l’OCDE no parlen de recessió, però tots dos apunten que no es mantindrà el ritme de creixement. L’organisme amb seu a París va indicar que la guerra restarà un punt al repunt previst per a aquest any del PIB mundial. Com que al desembre es va preveure una alça d’un 4,5% per al 2022, fins i tot amb un punt menys estem molt lluny d’entrar en recessió. Per a Europa, la retallada seria superior (1,4 punts), des d’un escenari base d’un 4,3%.

Per a Espanya, segons el panel de Funcas, la previsió mitjana per a la inflació el 2022 és que pujarà 1,9 punts, fins a un 5,4%, i la subja

El Banc d’Anglaterra apuja els tipus d’interès per tercera vegada consecutiva, fins a un 0,75%

cent se situarà en un 2,8%, vuit dècimes més que en l’anterior consens del gener. Funcas també va rebaixar vuit dècimes, fins a un 4,8%, la seva estimació de creixement del PIB espanyol. Si aquestno és un escenari d’estagflació, cada vegada s’hi assembla més. ●