Els preus del gas i el petroli tripliquen el dèficit comercial

aclarint. Darrere queden els casos per productes multidivisa (cauen a un terç, amb 114 sentències) i per accions del Banco Popular (pugen més del triple, amb 84, en un altre creixement notable).

Més avall hi ha casos igual de destacables. Els microcrèdits i crèdits ràpids passen de 3 a 14 sentències, un dels repunts més significatius, “per l’efecte de la digitalització de les finances”, que permeten obtenir crèdit a cop de clic. “El problema és l’alt interès”, diu Suárez, que en alguns casos arriben a un 3.000%. “Com que són préstecs de poca quantitat i temps, porten un interès alt”.

Les reclamacions en crèdits i targetes solen ser per usura, per bé que en el cas de les revolving

“cada vegada es veuen més per falta de transparència”. En termes generals, Suárez critica que a les entitats els falta “donar informació més clara i extensa”. Entre elles sobresurt Wizink, que tot i no ser una de les grans entitats és la quarta que més sentències pateix, amb un 9,4%, novament pel factor revolving. Al davant hi apareixen noms més lògics pel seu pes bancari com el Santander, amb un 28% (primera, ja que suma el Popular), Bankinter (16%) i CaixaBank (amb Bankia i un 13,4%).

L’estudi destaca que de les 543 sentències, un 90% es van resoldre a favor del client, semblant a anys previs. “Indica que els consumidors fan bé de reclamar i que a les entitats no els importa la litigiositat, els continua sortint rendible”. En el cas de despeses hipotecàries i swaps,

totes són per al client, mentre que en crèdits ràpids i revolving

superen el 90%.

Per autonomies, Madrid (44%), Catalunya (12%) i Castella i Lleó (8%) acumulen més sentències. En el primer cas, pels jutjats especialitzats que han concentrat l’activitat, argumenten a Asufin. ●

L’augment dels preus del petroli i el gas va provocar que el dèficit comercial es tripliqués al gener en relació amb el mateix mes de l’any anterior, fins als 6.120 milions d’euros, cosa que suposa el nivell més alt des del desembre del 2008, segons va informar ahir el Ministeri d’Indústria.

Per bé que les exportacions espanyoles es van comportar molt bé, amb un augment d'un 24,6% fins als 25.543 milions d’euros, màxim històric per a un mes de gener, les importacions encara es van incrementar més: un augment interanual d’un 42,2%, amb 31.666 milions d’euros, cosa que també implica un màxim històric. Els preus de l’energia van marcar la tendència. L’informe sobre comerç exterior del gener reflecteix que el dèficit energètic va arribar als 3.222,1 milions d’euros, el doble que el gener del 2021 (dèficit de 1.516 milions), mentre que el no energètic es va situar en 2.900,8 milions d’euros, pels 253 milions de l’any anterior. A partir d’aquestes dades, la secretària d’Estat de comerç, Xiana Méndez, va dir que al gener es va mantenir “el gran dinamisme que ha mostrat el comerç exterior al llarg del 2021 i les exportacions continuen creixent amb força”, i va destacar que no només superen els nivells previs a la pandèmia, sinó que fins i tot creixen un 13,4% en relació amb el gener del 2019. / Redacció