Perillós estat d’enuig

Lapandèmianoseràl’únicmalsondelGovernespanyol en aquesta legislatura tan complexa. Quan ja ningú no parla de noves onades, ni de riscos pels contagis de covid, no hi ha treva per a Pedro Sánchez i el seu equip. L’increment dels preus energètics està causant una crisi en cadena d’efectes imprevisibles a Espanya. A l’aturada d’algunes plantes industrials per la pujada de gas i electricitat ara s’hi han afegit les conseqüències de la vaga de transport iniciada aquesta setmana per l’alt preu dels carburants i que també està paralitzant altres factories perquè no poden distribuir els seus productes.

Els anuncis del Govern central d’una rebaixa d’impostos i d’una reducció dels preus de la gasolina, de la llum i del gas no semblen ser prou arguments per frenar el descontentament. L’Executiu es vol esperar al 29 de març, una vegada celebrat el Consell Europeu, per concretar les reduccions, però el malestar social és gran i creix dia rere dia. Falten onze dies fins a l’adopció de les mesures al Consell de Ministres, cosa que al món actual tan líquid es pot considerar una eternitat. Aquest mateix diumenge es prepara una gran manifestació a Madrid convocada per associacions d’agricultors, ramaders, caçadors i regants. Col·lectius amb interessos tan diferenciats s’han unit en un clam en defensa del camp i contra moltes decisions del Govern espanyol adoptades sota el paraigua de l’Agenda 2030. El lògic descontent per la suma dels efectes de la pandèmia, la crisi econòmica ila inflació,es materialitza enun malestar que comença a fer sentir la seva veu, després de superar-se l’estat de xoc que s’ha viscut amb la covid.

L’Executiu creu que al darrere de la protesta del sector del transport hi ha “la ultradreta” i l’acusa d’encoratjar l’existència de piquets perquè la vaga sigui un èxit. No s’ha de ser un geni per deduir que algunes de les campanyes d’aquests dies són propiciades per moviments polítics, però això no és motiu per minimitzar-les.

Hi ha un estat general d’emprenyament arreu del país, amb conseqüències que podrien ser fatals després de viure dos llargs anys de pèssimes notícies. I això sense comptar que els efectes de la guerra d’Ucraïna encara no els hem notat en tota la intensitat.