La Vanguardia (Català-1ª edició)
La veu d’Ucraïna a Amèrica
Chrystia Freeland va néixer a Peace River, un poble d’Alberta. Sempre va honrar el llegat de cultura rural dels seus pares, tots dos advocats i grangers. Va amb bicicleta a tot arreu. I és d’un pragmatisme i rigor escandinaus. Tot això la converteix en una canadenca de soca-rel. No obstant això, amb els seus tres fills parla en ucraïnès: una de les cinc llengües que domina juntament amb el rus, el francès i l’italià a més de l’anglès de cada dia. I a les parets de casa seva hi predominen els paisatges d’aquesta nació de l’Est europeu per sobre els del bonic país nord-americà. Perquè la número dos del Govern de Justin Trudeau es deu tant a la seva pàtria com a la terra dels seus avis materns. Aquest fet no només ha marcat la seva vida, sinó que en gran part explica l’especial compromís que té el Canadà amb el país més adolorit del moment.
Els mitjans canadencs són unànimes considerant la vice-primera ministra com la gran impulsora de la diligència i determinació amb què el Govern de Trudeau adopta sancions contra Rússia per la invasió d’Ucraïna: mai després que les principals potències occidentals i de vegades fins i tot abans que els Estat Units, com va ser el cas del tancament de l’espai aeri del país a qualsevol vol d’aquella bandera.
Freeland (1968) va arribar a la política a través del periodisme econòmic. Justin Trudeau la va conèixer com a fan del seu segon llibre, Plutocrats, subtitulat L’ascens dels nous superrics globals i la caiguda de tots els altres.
El llavors puixant parlamentari del Partit Liberal, fill del primer ministre canadenc de finals dels seixanta i dels setanta, Pierre Trudeau, va anar a una firma del llibre a Toronto. Estava tan impressionat per l’obra de Freeland que es va passar els vuit mesos següents perseguint-la per fitxar-la. Quan ho va aconseguir, la va nomenar copresidenta del seu consell assessor econòmic, clau a la plataforma electoral guanyadora el 2015.
Després d’entrar en aquest consell, Freeland va conquerir un escó per Toronto a la Cambra dels Comuns. I ja després no va parar: ministra de Comerç (2015), d’Exteriors (2017) i vice-primera ministra des del 2019, primer mentre era titular d’Assumptes Intergovernamentals i després, des del 2020 fins avui, alhora que era responsable de Finances. Abans de tot això, el 2014, Moscou li va prohibir entrar a Rússia per les seves crítiques a l’annexió de Crimea.
Però és en el trajecte anterior de Freeland en què hi ha les claus de la seva autoritat i empenta respecte a Ucraïna. No ja perquè la seva estimada àvia i avi vinguessin d’allà. O perquè la seva mare, Halina Txomiak Freeland, amb qui es va criar amb la seva germana petita, ajudés a redactar la constitució d’Ucraïna quan el país va conquerir la independència el 1991; la mateixa Chrystia Freeland té una història a la nació ara envaïda per Rússia.
L’empremta més profunda la hi va deixar l’experiència que va viure a Kíiv durant l’any que va passar a la seva universitat per un programa d’intercanvi amb Harvard, on feia història i literatura russes.
Va ser el març del 1989. La Unió Soviètica començava a enfonsarse. Ella tenia 21 anys i ja era una gran activista per la independència d’Ucraïna. Aquells dies va començar a col·laborar com a fixer i intèrpret del reporter de The New York Times Bill Keller, que feia una feina sobre la fossa comuna de Bikovnia, a prop de Kíiv.
La història oficial soviètica havia establert que la fossa i les víctimes allà enterrades eren obra dels nazis. Amb ajuda de Freeland, el periodista va revelar testimonis dels pobladors segons els quals els enterraments van ser anteriors a l’ocupació nazi. El responsable era Stalin.
El KGB va localitzar Freeland, la va vigilar, li va intervenir el telèfon, li va posar el nom clau de Frida i la va fustigar a la premsa. La va marcar, i així continua sota el règim de l’exagent del KGB, que és Putin. Entre aquells anys d’actiu aprenentatge i els més recents de ràpida ascensió en política, Freeland va desenvolupar una carrera no menys fulgurant en el periodisme. Primer al Financial Times, en què va ocupar càrrecs de responsabilitat a Londres, Moscou i Nova York i , després al Globe & Mail de Toronto, a Reuters.
Els últims sondejos sobre preferències dels electors canadencs situen Freeland com a favorita per encapçalar el Partit Liberal en pròximes eleccions, per davant de Trudeau. “Ucraïna encara no està morta!”, va proclamar Freeland el 24 de febrer, dia 1 de la invasió. Ella, en tot cas, és molt viva i té tot el futur del món. ●
Les friccions de Freeland amb Moscou van començar el 1989, quan estudiava a Kíiv i ja lluitava per Ucraïna