La Vanguardia (Català-1ª edició)

Colòmbia: la fam entra en campanya

L’esquerrà Gustavo Petro és el favorit per a les eleccions presidenci­als del 29 de maig

- IO TA PO AO

Abunden les notícies de dubtós fonament a Bogotà a dos mesos i mig de les presidenci­als, en què el favorit és l’exalcalde de la capital colombiana, líder carismàtic de l’esquerra i antic guerriller Gustavo Petro.

A les terrasses de la zona rosa, els barris rics de la capital, la matèria de lectura és la revista Semana i els seus columniste­s més “petròfobs”. “Què li passarà a Colòmbia si guanya Gustavo Petro i entra en una aliança amb l’eix Rússia-Cuba-VeneçuelaN­icaragua?”, es demana María Andrea Nieto. “Petro és el nostre Putin”, dispara el candidat conservado­r Federico Fico Gutiérrez, en un fòrum del diari El Tiempo, tot i que Petro ha condemnat la invasió d’Ucraïna (i l’expansió de l’OTAN alhora).

Andrés Pastrana –l’expresiden­t ja aliat de Gutiérrez– va anunciar un pla amagat de frau electoral pactat en una reunió secreta, entre Petro i l’empresa espanyola de software electoral Indra. Però no en va donar proves.

Petro va ser elegit diumenge candidat de la coalició d’esquerres Pacte Històric amb quatre milions de vots a les primàries, extrapolab­les a sis milions, cosa que li donaria una victòria folgada a les presidenci­als del 29 de maig. A la mateixa jornada electoral de diumenge, els candidats al Senat i a la Cambra de Representa­nts de la coalició de Petro van rebre més vots que la resta, tot i que el Partit Liberal va aconseguir més escons.

Però l’extrema polaritzac­ió torna a crispar els comicis. El Congrés està nítidament dividit entre l’esquerra i la dreta amb poc espai per al candidat de centre, l’exalcalde de Medellín Sergio Fajardo. Gutiérrez emergeix ja com el principal rival de Petro, el candidat predilecte per a tots els que l’odien o li tenen por.

Per tot això, és lògic esperar atacs molt durs contra Petro a l’última fase de la campanya. I la guerra a Ucraïna donarà moltes oportunita­ts als seus rivals. “Mentre el món veu amb horror com destrueixe­n una nació sobirana com Ucraïna, vas preferir callar per no incomodar els teus aliats!”, diu Gutierrez a la seva ofensiva radiofònic­a.

Álvaro Uribe, l’expresiden­t conservado­r, candidat del qua l a les eleccions s’acaba d’unir-se a Gutiérrez, ha perfeccion­at l’art – abans fins i tot de Trump o Bolsonaro– de demonitzar els rivals amb eslògans tremendist­es com ara “Castrochav­isme o llibertat” i notícies més o menys falses. Han donat excel·lents resultats en altres votacions.

Però aquesta vegada pot ser diferent. Als barris populars, una crua realitat ha desplaçat les falòrnies: la fam. Quan es puja al telefèric Metrocable –conegut com a Petrocable, perquè l’obra va començar durant la seva alcaldia– fins a la barriada de Ciudad Bolívar, no es parla de res més que dels preus de la patata, un 160% més cara que l’any passat. Després d’anys d’obertura econòmica, Colòmbia ja depèn d’importacio­ns d’aliments, el preu de les quals s’ha disparat els últims mesos, agreujat pel col·lapse del pes davant el dòlar.

“Aquí dalt ens trobem amb gent que ni tenen per a un sol plat al dia; es fan una sopa amb les menudeses i res més”, diu William León, assenyalan­t les cases més humils. León recorre els carrers costeruts de Ciudad Bolívar, on més de 600.000 ciutadans de Bogotà viuen amuntegats als vessants de la serralada andina per demanar el vot a Petro .

Després de la pandèmia i la recessió, la fam afecta un 54% dels colombians i mig milió de nens ja pateixen desnutrici­ó. Amb una inflació galopant en aliments bàsics, 1,4 milió de famílies han baixat de tres a dos dinars al dia en un any, segons l’enquesta DANE. 21 milions ja viuen en la pobresa i set en la pobresa extrema. Hi va haver esclats socials l’any passat. Ara la vàlvula d’escapament seria votar Petro.

Tot i que el govern d’Iván Duque ha respost amb una pujada d’un 10% del salari mínim, fins a uns 220 euros mensuals, la inflació l’ha anul·lat en qüestió de setmanes. El preu dels aliments va pujar un 20% al gener i la guerra a Europa els pujarà encara més, sobretot al mercat de cereals, que es veurà afectat per la caiguda de la producció a Ucraïna i Rússia. L’embargamen­t sobre el petroli i gas rus es traduirà en pujades de preus.

Petro diu que si guanya, declararà l’estat d’emergència per afrontar la crisi de la fam. Pagarà una renda bàsica de 30 dòlars al mes i donarà suport a la producció d’aliments amb compres estatals de collites i subsidis per a petits agricultor­s.

“Fa 20 anys que tenim governs de dreta, cal donar-li una oportunita­t a l’esquerra”, diu Romario, de 24 anys, que treballa en una fàbrica de patates fregides i viu a Ciudad Bolívar amb el germà i la seva dona.

Amb el vot de barris populars com Ciudad Bolívar, afegit als de

A Ciudad Bolívar no es parla de res més que de la pujada del preu de la patata, un 160%, i del pa

“La dreta alimenta el discurs sobre que Rússia intervindr­à a les eleccions a favor de Petro”

la majoria dels joves, ja es preveu que Petro pugui guanyar a la primera volta electoral el 29 de maig. Si s’extrapola a les presidenci­als els seus quatre milions de vots a les primàries, arribaria a sis milions, gairebé el doble que Gutiérrez. Una possible aliança amb el partit liberal de l’expresiden­t César Gaviría elevarà la possibilit­at d’una victòria al maig.

“La dreta uribista ha alimentat el discurs que Rússia intervindr­à a les eleccions a favor de Petro, a qui responsabi­litza del vandalisme durant l’esclat social”, diu Hollman Morris, candidat de Petro al Senat, que no va aconseguir ser elegit diumenge. “Però hi ha fam i violència, i la gent vol un canvi”.

En temps de fam i creixent pobresa hi ha una cosa que preocupa més a la campanya de Petro que les notícies falses: la compra de vots, pràctica habitual als barris pobres. “Vam veure l’altre dia gent d’una campanya que repartia tamales; la dreta continua comprant vots”, diu León.

La violència serà una altra tàctica. Després d’una rastellera d’assassinat­s de líders socials, mediambien­talistes, excombaten­ts de les FARC i activistes de l’esquerra, Morris s’ha vist forçat a canviar d’hotel cada tres o quatre dies en aquesta campanya. ●

 ?? ANDY ROBINSON ?? El Metrocable –conegut com a Petrocable– és el transport que porta fins a Ciudad Bolívar
ANDY ROBINSON El Metrocable –conegut com a Petrocable– és el transport que porta fins a Ciudad Bolívar
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain