La guerra i la col·laboració ciutadana

L’Agència Internacional de l’Energia (AIE) va publicar ahir un decàleg de consells per reduir el consum de petroli, davant l’horitzó d’una possible crisi del subministrament derivada de la guerra d’Ucraïna. Entre aquests consells figuren alguns que incumbeixen directament als ciutadans, com per exemple el de reduir deu quilòmetres per hora la velocitat en els desplaçaments per autopista, incrementar el nombre de trajectes a peu o amb bicicleta, apostar pel teletreball, etcètera. I d’altres que afecten les institucions, com ara ampliar el servei de transport públic. Segons l’AIE, l’adopció d’aquestes mesures permetria reduir el consum en 2,7 milions de barrils de petroli diaris. Són mesures que limitarien la dependència del petroli rus i, alhora, ajudarien a esquivar les conseqüències de la decisió dels països de l’OPEP, que ara per ara es mostren reticents a augmentar la seva producció de cru.

Josep Borrell, alt representant de la Unió Europea per a Política Exterior, va afirmar dimecres de la setmana passada que era hora de reduir la dependència energètica de Rússia i va animar els ciutadans europeus a limitar, amb aquesta finalitat, el consum domèstic de gas abaixant la calefacció. Ana Botín, presidenta del Banc Santander, va explicar poc després que havia abaixat la temperatura de casa seva a 17 graus centígrads, amb el mateix propòsit. Les dues declaracions van suscitar rebuig en determinats sectors socials.

Però, veritablement, la crisi motivada per la invasió russa d’Ucraïna ha causat alts costos, que tenen també repercussió en les economies domèstiques. I, indiscutiblement, una de les maneres de reduir la dependència de les fonts d’energia originàries de Rússia incumbeix directament als ciutadans, que poden aportar el seu gra de sorra assumint certes privacions, com ara disminuir la velocitat a l’autopista o reduir un grau la temperatura a casa. Com menys consum, menys dependència.

Es podrà adduir, esclar, que el principal problema relacionat amb l’energia és ara per a les economies domèstiques l’increment desorbitat que ha experimentat el seu cost en els últims mesos. Per això, l’Administració hauria de concretar com més aviat millor el propòsit de posar un topall al preu de l’energia. Però, encara que això passés tard o d’hora, el problema de l’encariment del subministrament i del possible col·lapse seguiria existint. I per tant, qualsevol col·laboració per reduir el consum energètic és benvinguda, en particular quan es pot dur a terme sense greus privacions i des de casa.

Les condicions de vida a Europa són, per a una part important de la població, força confortables. Els estàndards són alts i, com és ben sabut, es fa incòmode anar a menys. Però quan parlem de la guerra d’Ucraïna i de les economies associades a la guerra no estem parlant d’una cosa abstracta, sinó real i tangible. Espanya té una baixa dependència de l’energia russa. Però per a països com Alemanya la situació és molt diferent, i la crida a la col·laboració ciutadana és comprensible i urgent. “Estalvia energia, combat Putin”, e llema divulgat per oenagés mediambiental is tes, és ben eloqüent.

A més a més, hi ha altres motius de pes per moderar el consum, propis d’un marc superior al de l’actual guerra i associats a la preservació del planeta. Motius que es relacionen, especialment, amb la lluita contra la crisi climàtica. En definitiva, per un motiu o altre és pertinent fer únicament la despesa energètica imprescindible. I seria impertinent incórrer en malbarataments que ara no són lògics ni, a mitjà i llarg termini, sostenibles. ●

L’Agència Internacional de l’Energia aconsella un consum responsable