Xile obre noves alberedes

La paraula que va pronunciar més vegades el president Boric en el seu discurs inaugural des del mateix balcó de La Moneda on van matar Allende va ser junts. Perquè aquest és el projecte del jove president que va obtenir el nombre més alt de vots de la història de Xile. Transformació social i política, sí, però unint voluntats, tancant les ferides de l’esclat social de l’octubre del 2019, superant els dimonis del passat, i establint les bases per a la convivència mentre s’aborden reformes profundes.

No serà fàcil perquè Boric no té majoria ni al Congrés ni al Senat. Els vells partits resisteixen, per bé que socialistes i democristians semblen disposats a col·laborar. I no serà fàcil perquè continua vigent la Constitució de Pinochet, encara que els xilens van aprovar en referèndum l’elecció d’una Convenció Constituent que està elaborant una nova Constitució. Tot i que la Constitució va ser esmenada pel president Lagos, mentre no hi hagi un nou text moltes reformes seran limitades. Per exemple, en l’educació universitària, dominada per p seu do universitats amb ànim de lucre, origen de la protesta del moviment estudiantil del 2011, que va portar al procés de canvi actual. A partir d’una nova Constitució es podran abordar els greus problemes encara pendents en educació, salut, pensions, habitatge, reforma fiscal. I aquí rau el quid de la qüestió.

L’Assemblea Constituent, amb majoria d’independents, no representa la societat xilena present, sinó l’esperança d’un futur millor. De fet, en l’elecció presidencial un 44,1% va votar per Kast, un pinochetista irredempt. Gairebé el mateix vot obtingut per Pinochet en el referèndum que va perdre el 1989. Més enllà de l’àrea metropolitana de Santiago i de Valparaíso, que concentren grans sectors populars, el nord i en part el sud continuen estant en mans de la dreta. Hi va haver, a més, una repressió violenta del moviment social, de manera que hi ha desenes de persones preses encara sense jutjar. I continua pendent la qüestió maputxe, la minoria indígena abusada al llarg de la història i desposseïda de les seves terres per grans empreses de l’agroindústria. A l’Araucania hi ha violència. El primer gest del Govern va ser enviar la ministra de l’Interior, Izkia Siches, al sud per negociar amb representants maputxes. La van rebre amb trets a l’aire.

O sigui, que costarà, però hi haurà reforma. Perquè Boric ha après les lliçons de la dramàtica història de Xile. Abans del seu discurs es va inclinar davant el bust d’Allende. I va acabar citant les paraules de l’últim discurs d’Allende: “S’obriran les grans alberedes per on passarà l’home lliure”. I Boric hi va afegir: “I la dona lliure”. Perquè el feminisme és un eix central d’aquest Govern. Va córrer l’emoció a dojo a la cerimònia d’inauguració al Congrés. Hi ha esperança a Xile. I potser excessives expectatives. El que ja és una realitat és que el neoliberalisme generador d’injustícia social s’ha desplomat irreversiblement al país que es va erigir com el seu model. ●

El neoliberalisme generador d’injustícia social s’ha desplomat irreversiblement