“Estalvia energia, combat Putin”

Moltes respostes contra la dependència energètica estan en mans del ciutadà

Estalvia energia, combat Putin” és la consigna que han llançat unes quantes oenagés a països centreeuropeus. A Espanya, només un 5% del gas procedeix de Rússia. Tot i això, és generalitzada l’opinió que “la crisi produïda per la guerra d’Ucraïna ens ha de fer reflexionar sobre els riscos de la dependència energètica exterior”, diu Javier García Breva, consultor en matèria d’energia. “Hem d’apostar per l’eficiència, i substituir els combustibles fòssils importats de l’exterior per energia autòctona; i això a Espanya equival a apostar sobretot per l’eòlica i la fotovoltaica”, afegeix l’expert. De fet, moltes de les solucions que serveixen de resposta davant l’actual crisi energètica estan en mans dels ciutadans.

En l’à A n !l ! " Josep Borrell, alt representant per a la Política Exterior de la UE, va recomanar abaixar un grau el termòstat de la calefacció. “Abaixar la temperatura un grau pot suposar un estalvi d’un 7% del consum d’energia”, corrobora Pedro Fresco, director general de Transició Ecològica de la Comunitat Valenciana. L’òptim per a la calefacció és posar la temperatura a 21 graus a l’hivern i 26 graus a l’estiu. És el més recomanable; però “si a l’hivern poses la calefacció a 20 graus, millor encara”. Nombrosos trucs permeten estalviar electricitat, diu Fresco. Una rentadora que treballi en fred pot gastar entre 10 i 20 vegades menys energia que una màquina que treballi a 60 graus de temperatura. L’hàbit de descongelar a la nevera un aliment que es consumirà l’endemà (en lloc de fer-ho fora de l’electrodomèstic) permet aprofitar el fred i proporciona algun estalvi. Hi ha termos elèctrics programables...

!# l $ !n l l %!n& #!l ' !l Bona part dels estalvis d’energia es poden aconseguir amb un ús més racional del carburant. La velocitat ideal per conduir un cotxe de motor de combustió és de 90 quilòmetres per hora. Entre conduir a 120 km/h i 90 km/ h, la diferència és enorme. Fer servir el transport públic, compartir el vehicle o no fer-lo servir si no és necessari són altres recomanacions de Javier García Breva. L’expert lamenta que el codi tècnic de l’edificació no hagi incorporat tots els acords i requeriments per facilitar les recàrregues de cotxe elèctric.

N )à T!l! ! ll ! * + ! l * n ,

Als 70 del segle passat, a l’època de la crisi del petroli, va arribar a popularitzar-se el diumenge sense cotxes. La proposta equivalent seria ara el teletreball: la idea que un o dos dies els empleats puguin treballar des de casa. Tot això redundaria en un gran estalvi en carburant, amb avantatges tant per a la butxaca particular com per al conjunt de l’economia. Seria també la fórmula per atendre el pagament d’un combustible que és molt car. “És una solució que és molt fàcil d’aplicar i és positiva, i ofereix el gran avantatge que la gent ja sap teletreballar després d’haver-ho fet durant la pandèmia”, diu Pedro Fresco.

-!n& l * ! E. n !n l ! l * “Hem de fer un ús eficient de l’energia, però no només quan hi hagi guerra, sinó en època de pau”, diu Fernando Ferrando, president de la Fundació Renovables. El consumidor pot aconseguir a casa estalvis d’energia d’un 20 o 25 % si segueix pràctiques i hàbits responsables, però tot això pot ser dilapidador si no es fa un senyal de preu al rebut de la llum per incentivar l’estalvi. En aquest sentit, qüestiona les tarifes planes que promocionen algunes companyies elèctriques, cosa que fa que el consumidor es desentengui del paper que pot exercir el propi comportament per consumir menys energia. “Hi ha elements que fan que el comportament no sigui responsable si no es dona un senyal de preus”.

A ! . n 0 ! ! l

“Ha arribat el moment de transformar les nostres llars. La necessària transició energètica al sector dels edificis implica un canvi fonamental de la demanda i el subministrament d’energia”, assenyala Mónica Vidal, de la coordinadora Climate Action Network Europe. Vidal es pronuncia a favor de cobrir les necessitats de calefacció domèstica amb bombes de calor (o aerotèrmia), un ús eficient de l’electrificació, que proporcionen calor a l’hivern i fred a l’estiu a la llar. “Als nous edificis no hauria de permetre’s fer servir calderes de gas”, diu Vidal. La

UE maneja un projecte de directiva que impedirà a partir del 2040 fer servir combustibles fòssils a la calefacció.

Preus de la llum previsibles Substituir el gas

“Necessitem que tots els consums de petroli, de gasolina i de gas natural siguin substituïts per electricitat, i que sigui generada per energia renovable. I per electrificar necessitem que el ciutadà i les empreses tinguin una previsibilitat sobre el preu de l’electricitat: saber que en el futur serà assequible; perquè si no la veuen assequible, no electrificaran”, diu Pedro Fresco.

Al rebut de la llum Estructura tarifària

Els experts veuen necessari i urgent modificar l’estructura tarifària per canviar el sistema de fixació de preus. Moltes empreses no podrien aguantar aquests preus si no s’intervenen. Es tracta d’acostar el preu de l’energia als costos de generació d’electricitat, una cosa que ara no passa. El sistema marginalista actual fa que el preu del gas sigui el que marqui el preu per a les altres fonts d’electricitat, “quan hauria de ser el cost del mix de generació”, diu Fresco. Paguem l’aigua dels embassaments, caiguda del cel, a preu

del gas, que varia segons els mercats o el risc de guerra.

Un àmbit en plena eclosi$ Autoconsum, ple desplegament L’autoconsum amb energia renovable abarateix el cost de l’energia. Amb una inversió domèstica de 4.000 euros és possible instal·lar 4 o 6 panells solars (2 kW) i estalviar “entre un 30% i un 45%” de la factura mensual, segons explica Manuel Romero, director de Sud Energies Renovables. La instal·lació de plantes d’autoconsum amb teulades fotovoltaiques està tenint un gran creixement després de la supressió de l’impost al sol que va implantar el govern del PP. Aquesta eclosió es dona sobretot al sector residencial, però al sector industrial ja hi és des de fa anys, explica Romero. El boom s’ha produït sobretot a cases unifamiliars, tot i que les expectatives ara són en àmbits com ara blocs de pisos, zones més denses i urbanes. En aquest sentit, es confia en un desenvolupament més gran amb la nova normativa específica instaurada per a l’autoconsum compartit. “Veurem un creixement important d’aquesta mena d’instal·lació d’autoconsum compartit”, pronostica Romero.

“Substituir els combustibles fòssils equival a apostar sobretot per l’eòlica i la fotovoltaica”

Recursos autòctons Renovables a Espanya

“Es necessita un desenvolupament més gran de les renovables. L’Agència Internacional de l’Energia diu que no s’ha invertit ni una tercera part del necessari per reduir emissions per contenir l’augment de temperatures per sota d’1,5 ºC”, diu García Breva, que es mostra totalment contrari als nous projectes per estendre les xarxes de gas – per considerar-les molt costoses. Al contrari, és favorable que Europa recorri, en tot cas, a les regasificadores als ports per facilitar-ne el transport marítim

amb vaixells metaners. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima preveu que per al 2030 Espanya tingui un 74% de la seva electricitat d’origen renovable. En el cas concret de l’eòlica, la previsió és que això comportarà fer un salt des dels 28.300 MW actuals fins a 50.000 MW a finals de la dècada. Es necessiten, per tant, (a data 31 de gener) 21.700 MW. La gran paradoxa és que els projectes presentats amb permís d’accés a la xarxa (el primer pas per aconseguir la futura autorització) sumen 42.700 MW; és a dir, el doble de la suma necessària. Un alt percentatge d’aquestes iniciatives en lliça no prosperarà, pels impactes ambientals, entre altres motius, cosa que exigirà projectes més adequats i amb menys impacte ambiental.

Implicaci$ ciutadana Projectes participatius

La implicació ciutadana al canvi de model energètic és vital, afirmen els experts consultats. La necessitat de promoure comunitats o cooperatives energètiques ofereix vies en aquest sentit. El nou decret de la Generalitat sobre implantació de renovables exigeix que, abans de començar el tràmit d’informació pública, els promotors de parcs eòlics i plantes fotovoltaiques hauran de presentar les proves que han ofert la possibilitat de participació al món local (ajuntaments, particulars...), perquè assumeixi almenys un 20% de la propietat del projecte o del seu finançament. Caldrà veure com respon el món local, ja que de vegades es tracta de projectes situats a zones poc poblades. “Aquesta exigència de participació hauria d’estar oberta també a la gent que viu a les ciutats”, diu Josep Puig, exprofessor d’energia de la Universitat de Barcelona. ●

Agèn ies è eg