La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’AIE planteja reduir la velocitat a la carretera per estalviar benzina
L’Agència de l’Energia alerta de col·lapse al mercat del petroli
La invasió d’Ucraïna i les sancions a Rússia han provocat una crisi energètica global que podria degenerar en un col·lapse del mercat del petroli per falta d’oferta, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE). Per evitarho, aquesta organització ha proposat un pla de xoc centrat en la reducció de l’ús del cotxe i de l’avió que, segons els seus càlculs, permetria estalviar 2,7 milions de barrils diaris (l’equivalent a la demanda de petroli del parc automobilístic de la Xina) els pròxims quatre mesos, una quantitat que supera els 2,5 milions de barrils de cru rus que calcula que desapareixeran del mercat a partir de començaments d’abril.
L’AIE és una organització internacional, de què Espanya forma part, creada per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) després de la crisi del petroli del 1973 a fi d’assegurar el proveïment dels Estats membres. Al darrer informe, publicat ahir, afirma que la pèrdua del subministrament del principal exportador mundial, Rússia, amenaça de provocar “la crisi d’oferta de petroli més gran en dècades, amb enormes implicacions per a les nostres economies i les societats”.
Aquesta tensió ja s’ha traduït en un fort augment dels preus. La factura mensual de transport i calefacció per a les famílies als països desenvolupats ha crescut un 35% des del gener del 2021, fins als 181 euros actuals. Tot i això, les economies avançades poden frenar la demanda abans que arribin els habituals increments de començaments d’estiu. Com? Més enllà de la decisió d’alguns governs de compensar amb diners públics una part de l’escalada de preus, l’AIE planteja promoure un canvi de comportament dels consumidors molt centrat en la racionalització de l’ús de l’automòbil.
El Decàleg de l’organització inclou reduir el consum de combustible a través de límits de velocitat més baixos, treballar des de casa, límits ocasionals per l’accés d’automòbils als centres de les ciutats, transport públic més barat o més ús compartit del cotxe. També planteja prohibir els viatges de negocis amb avió substituintlos per reunions virtuals i canviar el transport aeri pel tren d’alta velocitat quan es pugui.
Una de les mesures potencialment més útils (430.000 barrils d’estalvi al dia) consistiria a abaixar 10 km/h el límit de velocitat a les autopistes pels turismes i els camions. No és res de nou. Ja es va fer als EUA i en diversos països europeus durant la crisi del petroli del 1973 (Espanya va fixar els primers límits de velocitat el 1974) i, de manera molt més recent, com a mesura contra la crisi econòmica del 2008. A Espanya, el Govern central va implantar una reducció de 120 km/h a 110 km/h el març del 2011 adduint que suposaria un estalvi d’un 15% en el consum de gasolina i d’un 11% en el de gasoil, però la mesura no va arribar a durar ni 4 mesos, després d’haver proporcionat 450 milions d’estalvi en importacions de cru, va explicar l’Executiu espanyol.
Una altra proposta de l’AIE de gran impacte potencial consisteix a teletreballar tres dies a la setmana. Així s’evitarien milions de desplaçaments diaris i s’economitzaria mig milió de barrils. L’Agència calcula que abans de la pandèmia l’ús del vehicle privat per anar a la feina a les economies avançades implicava un consum de 2,7 milions de barrils de petroli al dia. I afirma que un terç de les feines als països desenvolupats es pot fer des de casa, “cosa que obre la possibilitat de reduir la demanda de petroli mentre es manté la productivitat”. Als EUA el trajecte mitjà d’anada a la feina amb cotxe és de 18 km i a Europa, de 15.
Paral·lelament, també com a “resposta temporal a curt termini”, es proposa una reducció de les tarifes del transport públic. Nova Zelanda les abaixa a la meitat els pròxims tres mesos i, segons l’AIE, les experiències demostren que això dona com a resultat un nombre d’usuaris més alt.
Les propostes “no són només bones per al confort dels mercats els pròxims mesos, sinó que també estableixen les bases per a un panorama energètic més net i més segur, en línia amb la transició energètica” i els objectius de limitar l’escalfament global, va afirmar Fatih Birol, director de l’AIE. ●