La Vanguardia (Català-1ª edició)
La contadora d’històries
María Botto estrena tres films sobre les seves passions: cinema fantàstic, política i NBA
A tall de titular s’ha dit recentment que María Botto (Buenos Aires, 1974) està en el seu millor moment professional: dues pel·lícules acabades d’estrenar ( Malnazidos i Código emperador) i una altra que arribarà a Netflix el 10 de juny ( Hustle). A més acaba de rodar la comèdia De perdidos a Río i començarà a gravar una sèrie. Però l’actriu s’estima més dir que “estic gaudint amb la meva feina i és veritat que tinc molts projectes, però això d’estar o no en el meu millor moment s’ha de veure quan s’hagi acabat la carrera”. I confessa: “Fa uns anys que visc centrada en la meva feina, després d’un temps perduda enlluernada pels photocalls i les catifes vermelles. I va ser en un festival de Sitges on em vaig retrobar amb la professió, perquè jo em vaig fer actriu per explicar històries. Em considero una còmica, una contadora d’històries”.
Ahir la pel·lícula Código emperador va arribar a les pantalles i va ser l’encarregada d’inaugurar la 25a edició del festival de Màlaga. “Tracta de com es teixeixen i es fan anar els fils en l’ombra del poder polític, un tema que m’interessa moltíssim", explica. I la setmana passada va estrenar Malnazidos, una pel·lícula del gènere fantàstic, del qual es considera fan i on encarna sor Flor: “una lleona que defensa els seus i que pot donar la seva vida pels altres”.
Però sens dubte la cirereta d’aquestes pel·lícules tan engrescadores que ha estrenat María Botto serà Hustle, que ha rodat amb Adam Sandler a Filadèlfia i Mallorca sobre l’NBA. “Quan vaig rebre el guió no creia que m’estigués passant a mi. Soc una fanàtica del bàsquet, he viatjat per veure la Copa del Rei i em passo les nits en blanc veient l’NBA, i a la pel·lícula interpreto la mare de Juancho Hernangómez –explica exultant l’actriu a l’altre costat del telèfon. El rodatge el vaig viure com una fan, perquè vaig conèixer estrelles de l’NBA com Boban Marjanovic o Anthony Edwards, i molts entrenadors”.
Botto passa gust parlant del bàsquet, d’Isaiah Thomas, Dr. J,
És militant d’Unides Podem “perquè és un compromís personal”, i es passa les nits en blanc veient bàsquet
Larry Bird, Magic Johnson i Michel Jordan, que són els seus jugadors preferits. L’actriu no ha practicat mai aquest esport “de vegades hi jugo però com a patxanga”. I encara que l’hi han proposat mai s’ha atrevit a ser comentarista “crec que s’ha de ser un expert”. Tampoc no es planteja dedicar-se a la política, malgrat la militància a Unides Podem. “Amb el 15-M van aflorar qüestions que havien de ser revisades o canviades; m’agrada aportar en el que sé, però jo soc actriu”.
La política és un compromís personal. El seu pare, l’actor argentí Diego Fernando Botto va desaparèixer durant la dictadura del general Videla. Ella tenia 3 anys. La seva mare, l’actriu Cristi
na Rota va fugir a Espanya amb ella i el seu altre fill Juan Diego, de 2 anys, que també és un actor reconegut. A més estava embarassada d’una altra parella, i a l’arribar a Madrid va donar a llum Nur Levi. A la capital, Cristina Rota va muntar una escola d’interpretació on s’han format força actors.
“En algun rodatge he notat que els directors treballaven amb mi però tenien al cap la meva mare, per alguns comentaris que feien”, diu María Botto. Quan té un projecte, és la seva mare la primera a saber-ho “i acostumo a preparar el personatge amb ella”. Cristina Rota, María i Juan Diego Botto i Nur Levi tenen al cap un recital amb poemes de Walt Whitman i Alfonsina Storni.
Un altre dels projectes que voldria fer realitat María Botto és tornar a cantar, “versionar cançons que m’han marcat”. Hi va haver una època que va voler dedicar-s’hi, però va abandonar perquè no va ser una bona experiència. Gràcies a això es va centrar en la interpretació amb una carrera consolidada a Espanya i al mercat anglosaxó.
Des de fa 15 anys María viu feliç en un poble als afores de Madrid. “La ciutat se’m va fer molt agressiva. Quan anava per un carrer i la persona que anava davant caminava més a poc a poc, sentia violència. Un dia em vaig parar en sec i vaig pensar que havia de començar a caminar a poc a poc i gaudir del que veia”. María Botto és una dona molt reservada en l’aspecte personal “no crec que jo sigui prou interessant, els interessants de veritat són els personatges que interpreto”, assegura. És per això que les xarxes socials són un esforç per a ella: “Estic aprenent de mica en mica a mostrar la meva feina –afirma, però no m’agrada aquesta exposició contínua; és una cosa molt individualista”. ●