Pluralisme asimètric

Aquesta nit s’emet el programa 200 de Preguntes freqüents ( FAQS). El web de TV3 el defineix com un programa que “omple la nit d’informació rigorosa, mirades alternatives i entreteniment vinculat a l’actualitat”. És veritat, sobretot en els últims dos anys, quan després d’una dependència absoluta de les emocions i arguments independentistes, el programa va entendre que havia d’ampliar la base i buscar interessos més transversals. La pandèmia va restablir un cert equilibri amb l’objectivitat perquè va aportar nivells extraordinaris d’interès. Preguntes freqüents els va afrontar amb agilitat, alternant la divulgació científica, l’interès general i les polèmiques generades per una crisi sense precedents.

DOCTRINA BARTLEBLY.

Amb motiu d’aquesta commemoració, la presentadora Cristina Puig ha repetit l’argument segons el qual el programa convida tothom i els que no accepten la invitació són els que el sabotegen. Aquest argument oblida que no acceptar qualsevol invitació és un dret que no comporta forçosament intencions perverses i sí, en canvi, una discrepància amb una proposta determinada. Exemple: no voler compartir taula amb una Pilar Rahola que encadena arengues unidireccionals pot estalviar-te haver de sentir-te subjecte passiu d’un linxament a les xarxes socials. Limitar la crítica de sectarisme intermitent a l’àmbit polític denota una indulgència acrítica que oblida que l’inventari de personalitats relacionades amb l’actualitat (cultural, social) també defineix, a través de les absències, un criteri determinat. En els primers temps, Preguntes freqüents va triar el camí del ritual d’adhesió. Era perfectament legítim perquè el programa va saber acollir les inquietuds d’un sector de la població que no tenia cap altre espai equivalent on expressar-se i compartir litúrgies de suport, denúncia o construcció de relats. De vegades, en el fragor d’aquestes batalles, passaven coses, com el dia en què Jordi Cañas, de Cs, va ser insultat per un assistent. Tothom pot patir un accident i, precisament per això i per celebrar aquests primers 200 programes, m’agradaria –els desitjos són gratis– que no es criminalitzés els que no accepten la invitació del programa, que es pensés si és possible incorporar els que, com en altres programes de TV3, són sistemàticament ignorats i que no s’oblidés la màxima de l’escrivent Bartleby: “M’estimaria més no fer-ho”. ●