Girona entra a la gran lliga amb Flórez

L’Auditori gironí revalida la descentralització de l’oferta musical amb el recital del tenor

L’Auditori de Girona s’ha anat posicionant en els seus tres lustres de vida en una lliga que és pròpia dels grans equipaments de Barcelona. Mishima hi presentarà el nou disc, el Bill Frisell Trio hi farà una actuació única... Però és la clàssica on dona la campanada. La Temporada Ibercamera ha situat l’Auditori i la ciutat en el circuit simfònic internacional, i la programació pròpia de la sala ha comptat des del minut zero amb l’assessorament de Víctor Garcia de Gomar, actual director artístic del Liceu, que ha proporcionat veritables perles. N’és una prova definitiva el recital que fa demà Juan Diego Flórez (19 h) pel 15è aniversari de la sala. Uns focs d’artifici per posicionar Girona com a capital musical amb llum pròpia?

“Volem descentralitzar i complementar l’oferta de la gran ciutat, perquè els qui critiquem el model radial de Madrid tenim la tendència a comportar-nos de la mateixa manera”, diu De Gomar. “El que passava fa una dècada a les grans sales de Barcelona, que s’alimentaven del públic provincià que es veia obligat a viatjar, s’ha anat corregint en el nou mil·lenni amb l’oferta de proximitat, no ja per donar joc als artistes locals, sinó amb una certa ambició i amb pressupostos que permeten gaudir sense haver d’anar a Barcelona”.

No és l’únic equipament del territori català que mira de descentralitzar la lliga d’estrelles, tot i que els pressupostos obliguen sovint a contenir la despesa que suposa un artista de renom. Com a estratègia de posicionament, l’Atlàntida de Vic intenta portar-ne cada any un de primer nivell (l’última va ser la soprano Julia Lezhneva). I els auditoris de Tarragona i Lleida, amb menys recursos, juguen la carta de la Franz Schubert Filharmonia, que es costeja solistes internacionals i toquen tant allà com després al Palau de la Música. I a tot això, la Julià Carbonell de les Terres de Lleida prioritza acostar la música al territori i opta per figures notables en què la seva notorietat (i per tant el caixet) no sigui un hàndicap.

A Girona, en tot cas, el dinamisme socioeconòmic ha convertit la ciutat i la seva àrea d’influència en un segon pol d’atracció. La ciutat aposta per la cultura: més de la meitat del pressupost de l’Auditori (que suma 1,9 milions d’euros) el posa l’Ajuntament. El director de la sala, David Ibáñez, parla de missió de servei públic i d’una programació que aposti pel risc artístic i doni suport a creadors i orquestres. “Però també vol ser un equipament de referència en què passin coses importants i úniques”, apunta.

L’acústica és un dels seus grans atractius. Aquí hi graven importants segells discogràfics. I De Gomar ha portat propostes exclusives, com les Variacions Goldberg amb el clavecinista Pierre Hantaï, el primer recital de la carrera de Xavier Sabata o el descobriment a Espanya del violoncel·lista JeanGuihen Queyras.

Però Flórez és tota un altra cosa. Veient el seu caixet i els preus públics de les entrades, la seva presència es podria interpretar com un caprici provincià...

“No hi estic d’acord –respon De Gomar–. Sortim d’una pandèmia i d’una profunda crisi. I aquests anys hem jugat a Girona la carta de la sofisticació, però també cal jugar, de tant en tant, amb el corrent principal, de cap altra manera no s’entendria l’exquisidesa”.

Pel que fa a la joint venture de la sala amb Ibercamera –120 concerts en 15 anys i 600 abonats consolidats–, la temporada ha deixat de rebre aquest any l’ajuda gironina de l’Auditori. “El cicle ja està consolidat i volem compatibilitzar-lo amb l’enfortiment del projecte propi”, diu Ibáñez. Però Montserrat Crespo, directora-gerent d’Ibercamera, diu que té l’esperança que l’Auditori s’hi torni a involucrar. ●

Altres equipaments catalans es veuen obligats a contenir la despesa que suposa portar una estrella