La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No vull que Putin em faci vendre llibres”
Isaac Rosa Escriptor, publica ‘Lugar seguro’
Un murri d’ara es dedica a vendre búnquers low cost, una indústria que puja en un temps on la por de la catàstrofe bèl·lica s’expandeix. De porc i de senyor se n’ha de venir de mena: el seu pare acaba de sortir de la presó per una estafa en una xarxa de clíniques dentals i el seu fill es dedica a traficar amb apostes esportives a l’institut. Són els personatges de Lugar seguro (Seix Barral), la nova novel·la d’Isaac Rosa (Sevilla, 1974), guanyadora del premi Biblioteca Breve.
Putin li està fent la promoció del llibre...
A Segismundo García, el meu protagonista i narrador, li aniria molt bé tot això, incorporaria les notícies de la guerra d’Ucraïna al seu dossier de venda, però jo no vull que la guerra em faci vendre llibres. Sí, ara es torna a parlar de perill nuclear a Europa, però la novel·la està escrita abans.
Som víctimes de les malànimes tècniques comercials amb què ens assetgen?
Sobretot quan et venen seguretat. El meu negoci de la venda de búnquers està basat en el de la venda d’alarmes per a la llar, que no són necessàries en general als pisos de les ciutats, però s’estan estenent. Utilitzen tècniques comercials basades en la por, i al final acabem posant una alarma, que no és el que necessitem. I per què no un guàrdia de seguretat a la porta de cada bloc de veïns? Ens estem tornant bojos?
No té alarma?
No. Estadísticament, és més fàcil que et faci fora de casa teva el banc que els lladres o els okupes.
El final és líric, fins i tot tendre.
És una novel·la de família, parla de les relacions entre pares i fills. Segismundo II se sent desheretat en vida, carrega amb el pecat del seu pare i, a sobre, amb el seu cos malalt.
El llibre el pot gaudir enormement tant un lector de dretes com un d’esquerres.
Segons com et prenguis el narrador: pots identificar-t’hi del tot o rebutjar-lo, ja sigui perquè estàs en desacord amb el seu cinisme o perquè ’t’hi reconeixes . Sota la seva mirada d’interessos i prejudicis, hi endevinem una realitat molt coneguda.
I els veïns solidaris?
Ell els anomena els botijeros. Tota aquesta gent existeix. Jo veig sovint aquestes experiències de cooperació a escala petita, en barris i pobles. És gent que busca formes de seguretat comunitària, no instal·lar-se alarmes ni búnquers.
I aquella Escola dels Nens Triomfadors...
Hi és, en la realitat, sembla una caricatura però és així, tal qual, anava a especificar-ho en una nota al peu. És una escola privada que ofereix un màster d’empresa a partir dels 9 anys i, a l’entrada, hi ha un gran cartell que diu ‘Benvingut a l’escola dels nens triomfadors’ en quatre idiomes. No m’he inventat res. Però els nens venen ja triomfats de casa. Per això en Segismundo, que és d’origen humil, té un ressentiment social, però vol que el seu fill tingui una altra oportunitat per pujar.
Es basa en algun record infantil?
No, en els joves d’ara. Els nois es guanyen uns diners fent d’intermediaris de compres, portant coses a gent que les demana. D’altres inverteixen en criptomonedes, o guanyen uns diners amb els seus vídeos a YouTube. Molts estan obsessionats a guanyar diners fàcils i ràpids. La meva germana intercanviava joguines per llaminadures, però ara s’ha sofisticat, amb les apps. Què són els prepes?
Fa molts anys que hi són, des de la guerra freda, són els survivalistes o preparacionistes. La gent es preparava per a una guerra nuclear, amb búnquers, queviures... Es van renovant els motius pels quals cal estar alerta: el terrorisme, la crisi social, ara Ucraïna... Fan cursets i es preparen per arreglar un os trencat, atendre un part, encendre un foc sense encenedor o potabilitzar aigua. Fins ara, eren una cosa que feia riure, però avui tots ens estem tornant una mica prepes. Els governs també, amb els seus plans d’acció per a escenaris prou improbables.
“Ets una runa, això ets”. Segismundo I perd la memòria i torna a ser innocent de totes les seves maldats.
La pèrdua de memòria t’absol. No té sentit retreure-li res. Aquesta és la seva possibilitat de reconciliació: ha deixat de ser qui va ser.
Sobre les escenes prostibulàries...
La novel·la se situa en un futur pròxim, a vuit o deu anys. Ells tenen records, però en el futur s’ha abolit la prostitució, s’han acabat els clubs d’alternar.
Però no les apostes esportives.
Als instituts actuals hi ha coses així muntades: com que són menors no poden apostar i es busquen un adult que ho faci per ells, recull els diners i després paga als que han guanyat. ●
“Fins ara els survivalistes eren risibles, però avui tots ens estem tornant una mica així”
“La pèrdua de memòria t’absol; no pots retreure res a un vell que va deixar de ser qui era”