La Vanguardia (Català-1ª edició)
Escriure per la fam i la revolució
“Tinc memòria de fam i de la gran revolució cultural xinesa, i com que la gana estava lligada al treball al camp vaig anar a la ciutat per omplir l’estómac”. Així explicava l’escriptor xinès Yan Lianke (Song, Henan, 1958) com per menjar es va allistar a l’exèrcit, primer, i va començar a escriure literatura, després.
Són les tres de la matinada a Pequín, des d’on s’ha connectat al Festival MOT. Aquí, a la Sala El Torín d’Olot, són les vuit del vespre. L’editor Ricard Planas (i expert en cultura xinesa) hi conversa durant més d’una hora i mitja en què repassen algunes de les seves obres, com ara El somni del poble Ding (Les Altres Herbes), Crónica de una explosión (Automática) o Los cuatro libros (Galaxia Gutenberg).
Lianke agraeix sorprès el coneixement de la història xinesa que desplega Planas, que l’interpel·la a parlar del seu paper com a propagandista de l’exèrcit de dia i escriptor compromès de nit. Lianke, ben despert, replica que això a la Xina sembla ben natural, que tenen “un caràcter esquizofrènic”, que els porta per exemple a ser oficialment ateus però tenir a casa imatges de Jesús, figures de Buda i una foto de Mao. “La vida és així. A l’interior dels xinesos el que hi ha és caos”.
També parla del seu procés d’escriptura, que és força ràpid sovint en pocs mesos: “Vaig acumulant pólvora, i llavors de cop una espurna fa que exploti en un llibre. Però després per a mi el més difícil no és la història ni els personatges, sinó el llenguatge, fins al punt que en alguns llibres he emprat el dialecte del meu poble, que al poble del costat ja quasi no s’entén però és molt important per a la novel·la”.
Abans s’havia explorat el món de la improvisació i l’oralitat entre la narradora oral Jordina Biosca, la novel·lista basca i bertsolari Miren Amuriza i el músic i expert en cants improvisats Carles Belda. I sí, van parlar, contar i cantar. ●
“Vaig acumulant pólvora, i de cop una espurna fa que exploti”, diu Lianke