La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Si es dopa, es pot morir”
“El dopatge només és bo per a la butxaca del trampós”, diu José Luis Terreros, director de l’Aepsad
A parer meu, era part de la meva feina Lance Armstrong
Li pregunto a José Luis Terreros (66):
–Quanta millora li regala el dopatge a l’esportista?
–Depèn molt de l’esport, del nivell de l’esportista i de la seva genètica. Com més avança la medicina, més al·lucinants són els beneficis. De fet, hi ha qui, ateses les seves característiques genètiques, millora una barbaritat. Passa amb qui s’injecta EPO, en el ciclisme o l’atletisme. El salt pot ser d’entre un 10 i un 20%. És significatiu, oi?
–Ho és, ho és.
–Sense dopar-se, Lance Armstrong no hauria guanyat els seus set Tours.
–Quins esports es beneficien especialment del dopatge?
–En alguns és més fàcil que hi hagi beneficis en termes de resistència, força i potencia: l’atletisme, el ciclisme, la natació, el triatló... Escolto Terreros i em quedo en silenci. En matèria de dopatge, és una institució. Terreros dirigeix l’Agència Espanyola de Protecció de la Salut en l’Esport. L’Aepsad: l’agència espanyola antidopatge.
I de jove havia estat atleta: corria els 400 m en 49s i els 400 m tanques en 53s6.
–No vaig progressar més perquè estudiava i el juny i el juliol, en l’època de les competicions, venien els exàmens. Soc metge, especialista en medicina esportiva.
Hem ocupat un despatx de la seu de la Unió de Federacions de Catalunya (UFEC). L’AEPSAD recorre el país. Es reuneix amb responsables federatius: presenta la nova llei Antidopatge, en marxa des del 28 de desembre.
–Parlava d’Armstrong: fa l’efecte que el dopatge està especialment instituït en el ciclisme, no és així?
–No és així. Posaria la mà al foc per molts ciclistes.
Li dic:
–No acceptaré mai el dopatge, però puc entendre que algú hi recorri per pujar a l’ascensor social...
–Vostè ho creu? –em pregunta. –Hmmmm.
–El dopatge només és bo per a la butxaca del trampós. Per a la seva salut, no ho és.
–Però hi ha qui defensa que, ateses les exigències de la competició d’elit, és millor dopar-se que no dopar-se –li comento.
–Parlem de les autotransfusions, per exemple –proposa.
–Per què és il·legal injectar-te la teva pròpia sang?
–A veure, aquesta és la transfusió autòloga: t’entrenes en altitud, generes tot el que has de generar, et treus una bona quantitat, la congeles i després te la injectes al juliol, en vigílies de les grans competicions.
–Per què és trampa? No t’has deixat la pell entrenant-te per generar-la?
–Si poses 450 mil·lilitres de sang a qui no ho necessita, se li pot coagular. I l’esportista es pot morir de nit, quan el pols està baix i la sang circula a poc a poc. A més, és una trampa esportiva...
Rebobino a l’Operación Puerto, fins a la xivatada de Jesús Manzano, ciclista.
La denúncia de Manzano, el 2006, havia desembocat en una macrooperació policial amb desenes de detencions, entre els quals, metges, tècnics i esportistes.
Tots havien sortit absolts. –L’Operación Puerto... –li comento. –Si et treus sang i la poses en un flascó i l’etiquetes amb el nom d’un gos i la congeles en una nevera casolana, pots confondre’t i injectar-te la sang d’un altre. D’aquesta, igual no en surts. Soc metge i ho sé. –Tots van sortir absolts... –Llavors jo no dirigia l’Aepsad. Però és una història trista. Hi havia bosses de sang circulant per allà. L’Agència Mundial Antidopatge (AMA) les va enviar a Suïssa i no ens va dir mai de qui eren. Sabem que l’AMA va analitzar els ADN i va identificar persones, però no ens va donar els noms. Al final no hauríem pogut fer res: aquells casos estaven prescrits.
“Si poses 450 mililitres de sang a qui no ho necessita, se li pot coagular. I de nit, quan li baixa el pols...”
–Diuen que Espanya és el paradís del dopatge i molts venen a dopar-se.
–Es refereix a la tropa d’Armstrong? I a diversos triatletes...? La culpa d’Espanya és tenir bones carreteres i unes costes meravelloses i assolellades. Armstrong en comprava fora. I els seus metges eren italians.
–I què passa amb el passaport biològic? Ja és vàlid per sancionar a Espanya?
–La nova llei Antidopatge ja l’autoritza. El passaport biològic (la presa periòdica de dades d’un esportista per determinar el seu perfil) és extraordinàriament eficaç en el dopatge de sang: té una fiabilitat d’un 99,9%. Pensi que amb un 99,78% ja n’hi ha prou per determinar una prova de paternitat o a l’hora de condemnar un assassinat.